Delta del Llobregat, tornem-hi

Febrer de 2021, temps de pandemia, restriccions i confinaments. 
A aquestes alçades hem estat respectant el confinament municipal establert però ara que hem canviat a confinament comarcal volem sortir i visitar altre cop els Espais Naturals del Delta del Llobregat.

Consultem si és obert, l'horari i preparem la motxilla amb la càmera, l'objectiu llarg, bateries, gel hidroalcohòlic i paciència, molta paciència ja que podem trovar restriccions d'accés, de temps, d'aforament però ens posem la mascareta i posem rumb cap al delta.

Quan arribem, trobem que la policia municipal del Prat de Llobregat ha tancat l'accés a l'aparcament de Cal Tet per intentar reduir la massificació de gent a la zona, no ens agrada però ho entenem, molta gent passa per allà, caminant, corrent o fent bicicleta.

Decidim marxar i anar a provar "sort" a un altre lloc, la zona del Remolar - les Filipines, normalment hi ha menys gent i el passeig des de l'aparcament fins als aguaits és força ample i així podrem mantenir la distància de seguretat recomanada per reduir el contagi del Covid.

Evidentment, dins el aguaits, seguirem al peu de la lletra les normes recomanades i marxarem si el comportament de les altres persones no ens sembla l'adient.

En aquesta ocasió no creièm necessari explicar-vos res dels espais naturals del Delta del Llobregat però si en voleu saber més coses podeu visitar aquestes dues entrades anteriors:

- Delta del Llobregat 

- Delta del Llobregat, arriba la primavera!!!

Deixem el cotxe a l'aparcament i comencem a caminar pel costat del Braç de la Vidala, veiem alguns ànecs Coll Verd i algún Corb Marí, massa lluny per fer una bona fotografia, seguim.

Anem al Mirador De La Maresma i l'encertem.

Un Ànec Cullerot nedant plàcidament.

Els cavalls de maresma pasturen tot mantenint la vegetació a ratlla i així les llacunes resten obertes pels ocells.

Un Bernat Pescaire persegueix un Agró Blanc, qui sap el per què.

Un Ànec Blanc s'aixeca lleument de l'aigua per espolçar-se les plomes després d'una neteja.

Un Martinet Blanc, força actiu, busca menjar fent tombs a banda i banda.

Un altre Martinet Blanc, vigila atentament l'aigua, potser hi ha alguna "cosa" per menjar allà a prop i espera que  s'acosti.

Un altre Ànec Blanc nedant, avui n'hi ha un bon grapat d'aquests a la zona de la Maresma.

Al fons, passejant majestuosament, un Agró Blanc

En un dels "illots" de la maresma descansa un Becplaner vorejat d'àmecs.

De sobte, una Oca Pradenca arriba volant.

Escoltem com els nostres companys de l'aguait comenten que ha arribat un Blauet Comú, ...

... el busquem i el veiem a la part alta de la seva talaia, observant la seva zona de pesca, i de sobte, ...

... s'enlaira i ens fa una exhibició de vol acrobàtic, incloent quedar-se "penjat" a l'aire com si fos un colibrí, ...

... just abans de fer un picat i desaparèixer de la nostra vista.

Escoltem com altres companys comenten l'increïble capacitat de camuflatge que té la Gamba Roja Comuna, ostres!!! on??? l'hem tingut al davant nostre des que hem arribat i no l'hem vist!!!.

Encara estem perplexes per la capacitat de camuflatge de la Gamba Roja Comuna quan un Corb Marí creua per davant nostre en un vol a molt poca alçada.

Un petit punt blau creua l'horitzó i desapareix de sobte però, amb l'ajuda dels companys d'observació ens és fàcil de localitzar altre cop el Blauet Comú, aquest cop en un jonc llunyà.

Sortim del mirador de la Maresma i anem cap el mirador de la Bassa dels Pollancres i pel camí veiem el que creiem és una Verdeta d'ull blanc, de lepidòpters (papallones) no en sabem pràcticament rés, nota mental: "cercar informació per no anar tant perduts en aquest tema".

Arribem al mirador, hi ha poca activitat, una Oca Pradenca s'espolsa les ales, tenir cura de les plomes és molt important per les aus aquàtiques, a fi de mantenir la seva permeabilitat a l'aigua i per desfer-se dels paràsits.

Un Ànec Collverd llisca sobre l'aigua en arribar a la llacuna.

Fem un cop d'ull al rellotge, ha arribat l'hora de marxar però ens aturem un moment per fotografiar aquest exemplar de Tortuga d'Orelles Vermelles.

Aquestes tortugues són originàries de l'àrea que envolta el riu Mississipí, però el comerç com a mascota i el posterior abandonament d'exemplars per part dels seus amos ha expandit aquesta espècie i, es considera espècie invasora fora de la seva àrea de distribució natural.

Tornem al cotxe mirant de reüll el Braç de la Vidala per si de cas tenim una darrera oportunitat però, no apareix.

Hem passat una bona estona, hem sortit del nostre municipi, portem un bon grapat de bones fotografies i tenim al cap un nou projecte, qué més podem demanar???