Per les restes descobertes a l'interior del recinte monàstic, es podria afirmar que antigament el lloc l'ocupava una fortalesa romana que a l'època medieval s'anomenaria "Castrum Octavianum".
Al segle V ja hi havia una basílica paleocristiana al costat del "Castrum Octavianum" i el bisbe de Barcelona va procurar que hi haguessin religiosos per atendre al culte del màrtir, Sant Cugat.
Al segle VII al mateix lloc s'edifica una església visigòtica que potser va formar part d'un petit monestir amb una minsa comunitat de monjos que fou destruït totalment el 717 per la invasió islàmica.
L'any 785, el rei francès Carlemany va fundar la comunitat amb l'abat Deodat i 12 monjos però, la comunitat benedictina no acabaria d'establir-se perquè els àrabs no paraven les seves incursions. L'any 852 el monestir és arrasat pels sarraïns i no és fins l'any 877 que tenim notícies documentades de la seva existència.