Envoltats pel silenci, només trencat pel parlar d'algún veí o per les nostres passes, anem pujant pels carrers i places del nucli antic tot cercant les restes del castell que protegia el camí ral entre Manresa i el Lluçanès.
No ens podem destorbar, el sol cau i la tarda promet un preciós espectacle de llum i ombres.
Tampoc podem còrrer, metre a metre, carrer rere carrer, en un ambient que fa olor a foc de llenya, vèiem pedres llegendàries que volen explicar-nos, a cau d'orella, de tot allò que han viscut, d'èpoques passades.