Aquesta església es trobava dins el terme del castell de La Guàrdia, dins de la parròquia del Bruc al lloc de Vilaclara. Segurament va ser una capella destinada al culte dels habitants del sector occidental del terme.
Va dependre del monestir de Sant Cugat del Vallès, l’any 1077 el vescomte Udalard donà al monestir el seu alou de Vilaclara, que havia estat d’Arnau Bonfill amb l’església de Sant Miquel.
L’any 1083 es jurà el testament de Gombau Gombau, difunt, sobre l’altar de Sant Miquel. En un capbreu del 1117, en el qual es transcrivien els drets del monestir de Sant Cugat al terme del castell de la Guàrdia, es fa constar la possessió de la torre de Vilaclara amb set masos de terra, la tasca i el servei.
Al 1727 deixà d’utilitzar-se com a capella i al 1757 fou abandonada definitivament i va passar a ser utilitzada com a dependències agrícoles, com ho constata el cup que es construí a la base de l’altar.