Motxilla i càmera: Sant Cugat del Vallès, el monestir

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat de Sant Cugat del Vallès.

Per les restes descobertes a l'interior del recinte monàstic, es podria afirmar que antigament el lloc l'ocupava una fortalesa romana que a l'època medieval s'anomenaria "Castrum Octavianum".

Al segle V ja hi havia una basílica paleocristiana al costat del "Castrum Octavianum" i el bisbe de Barcelona va procurar que hi haguessin religiosos per atendre al culte del màrtir, Sant Cugat.

Al segle VII al mateix lloc s'edifica una església visigòtica que potser va formar part d'un petit monestir amb una minsa comunitat de monjos que fou destruït totalment el 717 per la invasió islàmica.

L'any 785, el rei francès Carlemany va fundar la comunitat amb l'abat Deodat i 12 monjos però, la comunitat benedictina no acabaria d'establir-se perquè els àrabs no paraven les seves incursions. L'any 852 el monestir és arrasat pels sarraïns i no és fins l'any 877 que tenim notícies documentades de la seva existència.
Als inicis del segle X la importància del monestir comença a ser notable. Els abats de Sant Cugat prenien part en actes de rellevància i les possessions de la comunitat s'amplien arribant a tenir terres per la zona del Penedès i el Bages.

Sabem que el claustre de l'actual monestir s'estava construint l'any 1190, dirigit pel mestre Arnau Cadell i que l'any 1350 es van iniciar les obres de fortificació del monestir. El rei Pere III va ampliar aquesta fortificació afegint algunes torres de guàrdia. Per millorar l'abastament del monestir amb aigua al segle XIV també es va construir un aqüeducte, del qual avui encara es preserva el pont de Can Vernet.

A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, juntament amb el fons de la biblioteca i arxiu del monestir, es conserva un manuscrit que va ser escrit entre el 1221 i el 1223 per Pere Ferrer, per encàrrec de l'abat Ramon de Banyeres (1220-1225): Consuetudines Monasterii Sancti Cucuphatis (Costumari del monestir de Sant Cugat). Té 191 folis i se n'han perdut alguns. Està escrit en llatí, però amb moltes paraules catalanes, moltes de les quals apareixen llatinitzades. Això es deu al fet que en tractar-se d'un text que descriu els costums del monestir tracta molts aspectes de la vida quotidiana, alguns dels quals no tenien un vocabulari d'ús en llatí, sinó en català.

La comunitat de l'abadia, integrada per una cinquantena de monjos als segles XII i XIII, es redueix a una escassa vintena als inicis del segle XIX. El 1835 els monjos van haver d'abandonar el monestir a causa de la llei de desamortització que obligava a les ordes religiosos abandonar les seves pertinences. El seu tresor documental i artístic es va perdre en gran part, però el temple, ara convertit en parròquia, es va salvar així com el claustre i altres dependències de l'antic monestir. Sant Cugat va quedar abandonat fins al 1851, any en el qual la Comissió de Monuments Històrics va decidir restaurar-lo.

Des de l'any 1844 fins al 1931, el claustre va esdevenir escola pública del municipi malgrat que no reunia les condicions necessàries. L'espai també servirà en altres ocasions com a caserna de la policia local i com a seu de l'ajuntament.

Fitxa de la sortida

Data:

24 de setembre de 2017 i 30 de setembre de 2018

Dificultat:

Fàcil.

Apte per nens:

Sí de qualsevol edat.

Distància:

Situació com anar-hi:

Latitud 41.473518, Longitud 2.084838 (veure a Google Maps)

Descarregar ruta per GPS:

Apunts de fotografia:

Per poder fer fotografia d'arquitectura necessitarem una càmera que porti un objectiu angular o bé un ultrangular i un teleobjectiu ens farà servei per fer primers plànols d'algún detall.

També, donada la gran diferència entre les llums i les ombres que trobarem en algunes dependències, necessitarem controlar la tècnica per crear fotografíes HDR

Recorregut:

Creuem la plaça d'Octavià i entrem al recinte del monestir per la porta de la muralla que dona a la plaça de l'Om.

Veiem la porta de l'església oberta així que encaminem les nostres passes cap allà.

Mentre ens acostem no podem deixar de mirar l'imponent rosassa que hi ha a sobre la porta que servia i serveix per donar llum dins la nau principal de l'església.

Creuem el llindar de la porta i quedem impressionats.

Ens dirigim cap una de les naus laterals per descobrir aquest Sant Crist ...

... i al costat hi trobem el retaule de Sant Miquel.

Comença la misa així que sortim de l'església per respecte als fidels assistents a l'ofici i comencem a donar la volta al monestir començant pel Palau abacial.

I després entrem al claustre, el silenci que hi trobem ens transporta en el temps i quasi esperem que aparegui un monjo benedictí passejant pels passadissos.

No podem deixar d'admirar, un per un, els 144 capitells finament treballats ...

... que coronen les columnes del claustre i també aprenem com els mestres picapedrers ho feien per crear aquestes meravelles escultòriques.

Sens dubte, el claustre, és un lloc que convida a seure una bona estona per pensar, llegir, parlar, ...

Continuem la visita pujant al primer pis per descobrir una edició del segle XI de la Regla de Sant Benet manuscrita i ...

... una col·lecció de maquetes que ens ensenyen l'ocupació del monestir per part de les tropes del arxiduc Carles durant la guerra de successió.

Sortim del claustre tot fent un darrer cop d'ull i ...

... continuem fent la volta al monestir pels jardins tot escoltant les rialles dels nens i nenes jugant.

Arribem als absis de l'església i agafem certa distància, just al darrere de l'estàtua de Francesc Cabanes per ...

... poder contemplar el campanar, el cimbori i els absis assentats sobre les restes romanes del "Castrum Octavianum".

De camí cap a la façana principal, volem tornar a entrar a l'església, ens crida l'atenció que els grans finestrals originals que deixaven entrar la llum del migdia es troven remodelats i ara només hi ha una petita finestra.