Sembla ser que l'ocupació del turó és remunta al període ibèric (segle III aC) però no és fins documents de l'any 895 que s'esmenta el castell.
Els comtes de Barcelona van donar el castell en feu a una família de vicaris comtals anomenats Besora, sent Gombau de Besora la persona més coneguda d'aquesta família, ja que va intervenir activament al costat del comte de Barcelona Ramon Borrell.
Dins el recinte del castell hi trobem l'església de Santa Maria, documentada el 898, que era possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i tenia funcions parroquials.
A finals del segle XIV el castell i les seves terres van passar a mans d'una branca lateral de la família Besora, al segle XV apareix vinculat a la família Canet i posteriorment, fins el segle XIX, va ser propietat dels comtes de Santa Coloma, els Queralt.
Durant la guerra remença es varen dur a terme millores a les fortificacions del castell, però al segle XVII, durant la Guerra dels Segadors, el castell ja es trobava en mal estat.
L'església fou transformada i renovada al segle XIV, al segle XV la volta va tenir que ser refeta probablement pels terratrèmols que hi va haver, al 1590 és construí el portal i l'ull de bou del mur de ponent i al llarg del segle XVII, s'obren les capelles de la Mare de Déu del Roser i de Sant Isidre als murs de la nau.
L'església deixà de ser parròquia el 1759, quan es construí la nova parròquia al Pla de Teia, tot restant com a Santuari Marià.
Durant el segle XIX, la utilització continuada de l'indret per les tropes carlines va provocar que l'any 1839 els liberals fessin enderrocar el castell i l'església de Santa Maria.
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Fitxa de la sortida
Data:
Dificultat:
Difícil per les condicions meteorològiques, de moderat a fàcil amb bon temps.Apte per nens:
Majors de 10 anys.Distància:
5,47 Km
Situació com anar-hi:
Latitud 42°07'37.7"N, Longitud 2°15'21.6"E (veure a Google Maps)Descarregar ruta per GPS:
Descarrega directament l'arxiu en format GPX
Apunts de fotografia:
En aquest tipus d'excursió farem servir principalment un objectiu angular encara que un teleobjectiu ens permetrà captar petits detalls o paisatges llunyans.
Recorregut:
Circulem per la BV-5227 en direcció Santa Maria de Besora i anem neguitosos. L'excursió que tenim previst fer avui la podríem qualificar de fàcil amb trams moderats però ...Powered by Wikiloc
... la setmana ha tingut una meteorologia complicada. Ha plogut, ha glaçat, ha nevat,, ha tornat a ploure i això vol dir que potser la ruta que volem fer pot ser impracticable.
Deixem el cotxe al aparcament que hi ha davant la casa rural Can Cisquet, veure google maps, mirem el cel i observem el camí, no veiem motiu per no començar a caminar.
No trigarem a arribar a la Casa Rural Mas Pla de Besora i un cop la deixem enrere ...
... veurem el puig on es troba el Castell de Besora.
Quan arribem al besant de la muntanya trobem un trencall al camí, si girem cap a l'esquerra, com indica la ruta que ens em descarregat de Wikiloc, pujarem primer al castell però si seguim recte agafarem el camí que duu al Pla de Revell.
Cap al nord el cel és gris, ple de núvols amenaçadors i sembla que es mouen lentament cap al sud i això vol dir que, quan és ponguí el sol, és farà fosc ràpidament i també podria caure algún ruixat cap el tard per això prenem la decisió d'invertir el sentit de la ruta i agafem el camí que porta al Castell de Montesquiu per pujar primer al Pla de Revell.
Anem fent camí pel mig del bosc i de tant en tant tenim unes impressionants vistes dels cims del Parc Natural del Cadí-Moixerò.
El camí és ben moll, fins i tot hi ha trams on l'aigua corre per petits reguerots, també trobem petites plaques de neu glaçada però podem continuar amb la nostra excursió.
Anem amb molta cura de no fer un mal pas, la neu, el glaç, el fang i la quantitat de fulles mullades que hi ha al camí ens podrien fer relliscar amb molta facilitat.
Hem caminat poc més de dos kilòmetres per un bosc encisador quan trobem el trencall a l'esquerra per anar cap el Pla de Revell.
La pujada és potent, el camí enfangat i ple de fulles mullades que no ens ho posen gens fàcil i les nombroses relliscades que veiem al terra demostren que tampoc ho han tingut fàcil els qui han passat per allà abans que nosaltres.
Però l'esforç té la seva recompensa quan arribem a d'alt del pla, girem a l'esquerra i desprès d'uns metres podem contemplar les restes del Castell de Besora i ...
.. al nostre darrera els cims nevats del Cadí-Moixerò.
Creuem l'extrem del Pla del Revell, on estem, en direcció sud per retrobar el camí.
Després d'un petit tram de bosc ens trobem sota mateix de la petita cinglera del pla i veiem amb claredat els cartells de precaució per la possible caiguda de pedres.
No val a badar, aprofitem que aquí estem una mica més separats de la cinglera per aturar-nos uns instants per fer una foto i fem aquest tram amb celeritat i precaució.
Tornem al bosc i per una escletxa entre els arbres tornem a veure el pla del castell de Besora i una curiosa formació rocosa.
Creuem l'estranya formació que uneix el pla de Revell i el cim del castell tot contemplant el paisatge i els dibuixos que algú s'ha entretingut a fer amb les pedres.
Uns instants per gaudir i tornem al bosc, el camí s'ha complicat, les argiles del terra no ens ho posen gens fàcil i hem de vigilar molt bé on posem els peus per no relliscar i de sobte ...
... trobem una construcció de totxos amb una porta de ferro molt rovellada.
Encara que la porta ha tingut dies millors ens trobem davant d'una construcció molt ben feta
Seguim el camí per dins el bosc i anem perdent alçada fins que tornem a ser a la Casa Rural Mas Pla de Besora.
El temps, encara que gris i amenaçador, ha sigut benèvol amb nosaltres i després d'observar el cel, mirar el rellotge i comprovar que tenim el necessari fem mitja volta i agafem el camí que puja fins el castell de Besora.
Mentre anem pujant estudiem el camí, potser quan baixem ja serà fosc.
Prop del cim ja trobem els primers murs de pedra.
Un darrer esforç i arribem a la plataforma natural on hi ha les restes del Castell de Besora.
Uns instants per recuperar l'alè i quan aixequem el cap ens adonem, un cop més, de la presència de l'impressionant serralada del Cadí-Moixerò.
No ens podem destorbar, aviat es farà fosc, volem fer una visita ràpida, ja tornarem un altre día per descobrir tots els racons del castell i quan estem a punt de marxar ...
... descobrim que a 68 Km cap el sud està succeint un dels millors espectacles que la natura ens pot oferir.
Se'ns ha fet fosc i haurem de fer servir la llum de la llanterna per baixar la muntanya però, ha valgut la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.