En els documents medievals, Súria apareix citada com a Sòrisa, un topònim d’origen incert que pot al·ludir a la seva posició orogràfica sobre el riu, a les seves importants explotacions de guix, avui desaparegudes, o a la funció de guaita que va tenir el seu castell.
El nucli urbà que va donar lloc a la Súria moderna va néixer al turó del Poble Vell, ubicat al marge esquerre del riu Cardener.
Durant el segle X, l’actual terme municipal es trobava en un territori de frontera entre els comptats cristians i la zona d’influència musulmana. Això explica l’origen del castell com a torre de vigilància.
Posteriorment, el castell va ser residència de diferents senyors o castlans, vinculats als senyors de Cardona. Durant les guerres carlines del segle XIX, el castell va ser objecte d’una profunda remodelació per l’important paper militar que va adquirir en aquest conflicte gràcies a la seva ubicació.
El descobriment de la potassa, cap a l’any 1912, va significar la transformació més important de la història surienca des dels punts de vista econòmic, demogràfic i urbanístic.
Fitxa de la sortida
Data:
Dificultat:
Fàcil.Apte per nens:
Sí de qualsevol edat.Distància:
Situació com anar-hi:
Cercarem un lloc per aparcar proper de la Parròquia de Sant Cristòfol Latitud 41.83177498 Longitud 1.75136876 (veure a Google Maps)Descarregar ruta per GPS:
Apunts de fotografia:
Per poder fer fotografia d'arquitectura necessitarem una càmera que porti un objectiu angular o bé un ultrangular.
Recorregut:
Procedent de l'atlàntic, la tempesta tropical Leslie creua la península ibèrica, la previsió és que avui arribi a Catalunya i nosaltres anem cap a Súria per la carretera C-55.El registre de pluges enregistrades anuncien aigua a dojo però nosaltres, tot i el risc d'acabar xops de dalt a baix, no ens arronsem per que pot ser una molt bona oportunitat per aconseguir excel·lents fotografies, qui no arrisca no pisca!!!.
Deixem el cotxe una mica lluny del cas antic de Súria per por de no trobar un lloc més proper i ens posem a caminar per la C-1410, girem al carrer de Vilanova, carrer de la Diputació i arribem al carrer Sant Antoni Maria Claret on trobem la Parròquia de Sant Cristòfol, punt d'inici de la nostra ruta.
Com ja esperàvem d’un diumenge a la tarda la porta és tancada i no podem gaudir de la visita però podem contemplar l’imponent façana/campanar.
Seguim carrer enllà fins la carretera de Sant Salvador, girem pel carrer de Santa Anna, ...
... i tot pujant pel carrer de Sant Cristòfol, ja comencem a tenir la sensació d'haver viatjat a temps passats.
Temps que ja no tornaran però que han deixat la seva empremta a les pedres de carrers, cases i portals.
Ens oblidem del risc de pluja i del rellotge, senzillament ens deixem portar …
… per les olors, els aromes, les llums, les ombres ...
... tot cercant les històries que hi ha escrites en cadascun d'aquells carrers.
Des del camí de la Bateria tenim unes bones vistes al riu Cardener i …
… de sobte, tallat!!!!, com??, què???, per què????, no pot ser!!!!, mirem amb deteniment i observem una porta amb un cartell.
Aaaaahhh!!! sembla que el pas sota muralla resta tancat per les nits i només prement un boto se'ns obra la porta.
Un cop creuat arribem a l'antic portal de Cardona
Entrem a la vila, tot creuant els tres arcs del portal.
I quant sortim del portal ja n'estem convençuts, hem fet un viatge en el temps!!!.
En cap cas, les llums, l’empedrat del terra o l’arrebossat d’algunes façanes, són estridents i ajuden a mantenir aquell ambient que esperem trobar quan passegem pel casc antic d'una població històrica com aquesta.
Carrer rere carrer, racó rere racó gaudim del silenci i del plaer d’una bona passejada, ...
… encara que trobem a faltar l’olor d’alguna llar de foc o estufa de llenya per arrodonir la passejada i, quan arribem a la plaça Major descobrim que Súria també té cops amagats.
No estem fent cap ruta fixada, senzillament ens deixem portar pels carrers procurant no passar de llarg cap racó sense explorar i així arribem fins la porta lateral de l’església.
Carrer tallat, hem de tornar enrrere, i pujar pel carrer Major fins a trobar la façana principal de l’església de Nostra Senyora del Roser.
Ja queda poc, un quants metres més i som davant del castell de Súria que corona el turó.
Just a temps, el cel deixa anar les primeres gotes, l'avantguarda de l'huracà Leslie ja ha arribat.
Guardem la càmera dins la motxilla i traiem el paraigües, estem contents, hem gaudit d’una bona visita i prenem el camí de tornada, però …
… la pluja s’atura, el cel ha decidit donar-nos un bis, aprofitem-ho doncs!!!
Anem baixant, esquerra, …
…, dreta, …
… ziga zaga, …
…, tot cercant el portal de Cardona.
I finalment quan arribem a la riba del Cardener, …
… s’ha acabat el bis!!!!, torna a ploure i aquest cop va de debò.!!!
Sota el paraigües, amb els peus mullats i un somriure a la cara donem per finalitzada la visita.
Bona serie, un lloc força interessant.
ResponEliminaDoncs sí, un lloc força interessant per visitar.
EliminaGràcies per comentar