Com sempre fem, preparem l'excursió amb antelació però, en aquesta ocasió ho haurem de fer amb molta cura, ja que farem molts quilòmetres i haurem d'estar preparats per a qualsevol contingència meteorològica.
Perpinyà, en francès Perpignan, és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord. Històricament es pot considerar que és la capital del comtat del Rosselló, del regne de Mallorca i de la comarca del Rosselló.
La vila, després ciutat, de Perpinyà es formà a l'entorn de dos turons, el del Puig i el de la Real, a part del turó on es dreça el castell-palau dit dels Reis de Mallorca, anomenat Puig del Rei. Enmig d'una plana fèrtil, idònia per al desenvolupament de l'agricultura, la funció de mercat que exercí des del primer moment la vila de Perpinyà feu que ja des de l'edat mitjana fos un centre de comunicacions i d'intercanvi mercantil.
Al consultar el Google Maps ens crida l'atenció una gran taca pixelada al mig de la ciutat ...
... "Palais des rois de Majorque", què és això???, es pot visitar???, encuriosits, cerquem més informació.
Decidit, si el temps ho permet, anirem a visitar el Palau dels Reis de Mallorca.
Entrem a la ciutat de Perpinyà pel Castellet o també Castell menor o Castillet.
El Castellet gran es va construir a l'entorn del 1368, pel mestre d'obres Guillem Guitard per encàrrec de Joan el Caçador, per reemplaçar la porta dita del Vernet que permetia de travessar les muralles, i que la ciutat es pogués comunicar amb el raval o Vila Nova.
L'ocupació breu del Rosselló per Lluís XI va permetre canviar la destinació del Castellet. La fortalesa ja era inútil perquè els conflictes amb França havien acabat amb l'ocupació; per això esdevingué presó d'estat. Les finestres van ser enreixades i el passatge del pont llevadís va ser suprimit.
Anem fent carrers sense entretenir-nos, el nostre destí ens espera, no volem deixar cap racó per visitar i finalment ens trobem davant la porta principal.
Fou a partir de l'agost del 1262 quan Jaume I el Conqueridor llegà al seu segon fill Jaume el reialme de Mallorca, que comprenia les illes Balears, el comtat de Cerdanya, el comtat de Rosselló i també la senyoria de Montpeller.
Jaume II feu edificar el seu palau el 1276, consolidant així la posició de Perpinyà com a capital del seu reialme, sobre un turó del sud de la vila. Al voltant del palau es van construir jardins i unes capelles la construcció definitiva de les quals s'acabà el 1309 amb llur consagració.
Estem davant del pati central del palau línies rectes, arcs, una escala a cada costat, .... , sobri.
Arran de la mort de Jaume III de Mallorca el 25 d'octubre del 1349, les seues possessions catalanes es van reintegrar a la corona d'Aragó i s'esdevingué la fi del Regne de Mallorca i el palau esdevingué una residència secundària que només albergava als sobirans catalanoaragonesos quan venien a Perpinyà.
Girem cap a la dreta i comencem a visitar sales.
El menjador del rei, el gran saló de banquets, les habitacions reals, les galeries de la reina, són sales grans, ostentoses, dignes de visitar.
Arribem al punt de la visita que més ens va sorprendre quan preparàvem la sortida, les capelles.
És normal que als palaus hi hagi dues capelles, una de privada i l'altre pública o una pels senyors i l'altre pels vassalls, ... però, construïdes una a sobre de l'altre!!!!!, sorprenent!!!
Al primer pis trobem la capella de la Santa Creu, citada per primer cop el 1295, degué ser acabada uns tres anys abans. Així i tot, la seva dotació definitiva no fou fins al 1309, i l'organització del seu servei religiós com a capella del palau, fins al regnat de Sanç I de Mallorca (1311-1324). El 1642 li fou canviada l'advocació per la de Santa Florentina, però al cap de pocs anys es retornà a l'advocació original.
La capella s'obre entre dues finestres rectangulars allargades horitzontalment a la terrassa de ponent del pati del castell a través d'una portalada situada en una façana de marbre policrom (rosat de Vilafranca i blanc de Ceret). La portalada presenta dues columnes amb capitells esculpits a cada banda. La concepció és encara romànica, però l'obra és ja clarament gòtica.
I ara arribem a la segona capella, la de Santa Magdalena, concebuda com a capella de la reina, té dues portes: l'occidental s'obre al pati del castell i, una altra d'interior comunica amb les dependències de la reina, a través del Pati de la Reina.
És tard i s'acosta l'hora de tancar, aquí tenen un horari molt diferent al que tenim més al sud, així que fem un darrer cop d'ull i ens adrecem cap a la sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.