Aquest increment d'activitat es veu corroborat amb l'augment dels privilegis atorgats pels reis a la ciutat. Se'n destaquen les dues fires que atorga a la ciutat: la de l'Ascensió (1283, Pere el Gran) i la de Sant Andreu (1311, Jaume el Just), unes fires que encara avui perduren.
En aquesta època, a Manresa, ja hi havia una important comunitat jueva, a l'actual Baixada dels Jueus, on tenien escola i sinagoga, i es dedicaven principalment a la usura i a professions liberals. Se'ls obligava a vestir d'una manera peculiar que permetia identificar-los. La seva presència mai va ser problemàtica ni s'ha trobat cap prova que mai hi hagués persecucions ni avalots.
Però corria l'any de nostre Senyor de 1333 quan va començar una greu sequera a la comarca del Bages, foren uns anys difícils, la població passava penúries, ...
... construir la sèquia per portar la preuada aigua del riu Llobregat fins la ciutat i els camps que l'envoltaven..
El mes d'abril de l'any 1339, el rei Pere III de Catalunya, atenent les justes i fonamentades súpliques dels síndics de Manresa, concedí el 23 d'agost del mateix any el privilegi de construir la sèquia.
Immediatament es començaren les obres de construcció del canal sota la direcció del mestre major o arquitecte Guillem Catà de Barcelona. La presa d'aigües del riu Llobregat es va fer prop el castell de Balsareny i s'inicià amb la construcció de la resclosa davant el molí anomenat de Mateu de Vilallonga.
Més tard, el bisbe de Vic, Galcerà Sacosta, molest per les obres, prohibeix que la sèquia passi pels terrenys propietat del bisbat. Però els manresans estaven decidits a continuar l'obra i els consellers i jurats van manifestar que estaven disposats a indemnitzar tots els danys i perjudicis que ocasionés.
Davant d'això, el bisbe executà sentència d'excomunió contra la Universitat de Manresa, contra els consellers i jurats i contra els mestres de pedra.
Altre cop temps obscurs planaven sobre els manresans, però ...
... segons la tradició, a les nou del matí del dia 21 de febrer de l'any 1345, un globus resplendent que venia de la muntanya de Montserrat es dirigí a l'església del Carme de Manresa, hi entrà per una de les finestres de la façana principal, s'aturà a la clau de l'absis i després es migpartí en dos globus iguals, que al cap de pocs minuts tornaren a unir-se formant un sol globus que va tornar a sortir del temple per adreçar-se cap a Montserrat.
Els manresans veieren en aquest fet un miracle diví a favor de la ciutat.
Un mes i quinze dies després del fet moria el bisbe de Vic. El seu successor, Miquel de Risomà, s'apressà a conciliar els interessos de l'Església amb els de la ciutat de Manresa. Es formalitzà escriptura de conveni que fou signada el 19 de novembre de 1345 amb l'aprovació del rei Pere i el papa Climent VI.
L'any 1348 la cruel epidèmia de pesta negra va tornar a paralitzar l'obra de la sèquia durant deu anys. Finalment l'any 1375 el canal arribava a l'agulla, terme municipal de Manresa. Des d'aquest punt es van construir els ramals que portaven les aigües a les partides de Santa Clara i Piugterrà fins a les muralles de la ciutat. L'obra de la sèquia fou acabada l'any 1383 amb l'arribada de les aigües del riu Llobregat a dins de la ciutat de Manresa.
Per conmemorar aquests fets avui en dia es celebra la festa de la Misteriosa Llum i la fira de l'aixada.
Però aquesta només és una de les grans obres de l'anomenat gran segle manresà: el segle del gòtic ja que, d'aquest mateix període d'esplendor també tenim altres obres com la Seu, les esglésies del Carme, de Sant Pere Màrtir, de Sant Miquel, de Sant Andreu, de Santa Llúcia, el convent de Sant Pau, el monestir de Santa Clara, i el de Valldaura, el pont Nou.
Si fem un vol per la fira podrem descobrir com es vivia en aquella època i, mitjançant un seguit de representacions, els fets de la Misteriosa Llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.