La situació estratègica com a porta del Prepirineu i dominant el pas del riu Segre, ha fet que des de la Prehistòria l'home hagi instal·lat campaments i poblats en aquest lloc.
Però l'origen de la ciutat de Balaguer cal buscar-lo a principis del segle VIII arran de l'arribada de les tropes àrabs i amazigues que havien entrat a la península Ibèrica per l'estret de Gibraltar l'any 711. Possiblement instal·laren un campament militar a l'indret conegut actualment com el Pla d'Almatà de Balaguer.
Amb els anys, aquest campament emmurallat esdevindria el barri de Madina Balaguer. La primera menció conservada que fa referència a Balaguer data de l'any 863-864.
En aquesta el monjo Aimó de Saint-Germain-des-Prés narra les peripècies del monjo Audald en la "Invenció i translació del cos de sant Vicenç des d'Hispània al monestir de Castres". Les escales del viatge foren a Balaguer, el castell de Berga, Alp, Llívia i Carcassona. La narració explica que a Balaguer va sortir molta gent a rebre el cos del sant i que una dona va recuperar la vista que feia poc havia perdut.
Diu el cronista Ibn Abū Ahmad que la importància de Balaguer començà en temps dels Banu Qassi, senyors de l'Emirat de Larida, quan Llop Ibn Muhàmmad alçà el castell de Madínat Balaghí l'any 877.
També hi ha un text d'al-Udhrí de l'any 897 on explica que, Guifré el Pelós, assetjà els castells de Montsó, Balagay o Balaguer i Barbastre. Cal tenir en compte que en aquells temps els castells i pobles de la frontera est dels musulmans es rebel·laven sovint.
L'any 927, els balaguerins s'alçaren contra Llop, encara que la ciutat seguiria en mans dels Banū Hūd lleidatans.
La ciutat de Balaguer no es va rendir davant d'Arnau Mir de Tost, tot i les seves incursions pels Aspres, de Montclús a Montmagastre. En canvi, el seu net Guerau II de Cabrera, seguint les ordres del seu senyor Ermengol V va conquerir la ciutat breument l'any 1100 o 1101, i morí en la batalla de Mollerussa el 1102 degut als atacs musulmans resultants.
Però anem per la nostra visita, aparquem el cotxe a l'aparcament que hi ha al costat del santuari i basílica del Sant Crist de Balaguer.
Visita obligada si sabem que, segons diu la tradició, l'escultura del Sant Crist de Balaguer fou la primera que es va fer al món. L'autor fou Nicodem, que commogut per la mort de Crist encara tenia la imatge guardada dins seu.
Durant les persecucions de cristians la imatge fou traslladada de Jerusalem a Beirut. I quan els àrabs van conquerir aquesta ciutat, llençaren la talla al mar, i aquesta inicià un llarg periple solcant mars i rius pel Mediterrani i l'Ebre, fins que remuntant el Segre s'aturà a Balaguer.
La imatge original va ser cremada el juliol del 1936, i només se'n conserva un peu, que està integrat en la còpia que es venera en l'actualitat.
Creuem la plaça que hi ha al davant la basílica i entrem al Castell Formós.
L'origen d'aquest castell es remunta al moment en què els musulmans de la Frontera Superior, a més de sostenir les contínues lluites entre les diferents nissagues musulmanes, s'havien de protegir dels atacs dels comtes catalans i decidiren fortificar les ciutats de «Làrida» (Lleida), «Balagui» (Balaguer) i «Muntsu» (Montsó).
... entrem per la porta del carrer Torrent per pujar pel carrer dels Arços ...
... i arribar a l'església de Santa Maria de Balaguer.
A l'hora que arribem, l'església és tancada així que entrem per l'accés 1 a la muralla de Balaguer.
La muralla gòtica que es conserva a Balaguer és d'època comtal, segle XIV, si exceptuem alguns trams petits que són andalusins.
Baixem de la muralla per l'accés 2 i entrem a la vil·la pel portal del Gel, curiós nom el d'aquest portal!!!
Originalment aquest pas de muralla rebia el nom de Porta de Montsó però amb el temps es canvià per que allà al costat hi havia un pou on s’emmagatzemava el gel que usava la ciutat.
Resseguim el carrer de la Botera fins ...
... arribar a la plaça del Mercadal.
El Mercadal de Balaguer és la plaça porxada més gran de Catalunya i és un dels elements d'època medieval que encara es pot trobar a la ciutat de Balaguer.
La distribució de les cases que hi ha aquesta plaça és més o menys homogènia. A la planta baixa hi ha dependències comercials: botigues, bancs, bars, etc.
Allà gaudim d'un reconfortant descans tot pendents del resultat del 46è Concurs de Colles Sardanistes.
Màxima rivalitat, els nervis a flor de pell, la colla Violetes del Bosc arriba al concurs en primer lloc però, si la colla Mare Nostrum fa tres primers, no em entès mai el sistema de puntuació dels concursos de sardanes, podría guanyar el campionat.
El concurs s'ha acabat, minuts de tensa espera que aprofitem per contemplar el carrer Major.
La puntuació dels jutges es fa esperar però, quan es fa públic l'alegria esclata, 3 primers, la colla Mare Nostrum és la guanyadora del concurs i del campionat.
El nostre reconeixement a tots els sardanistes i acompanyants de les diferents colles que concurs rere concurs mantenen vius els concursos de sardanes.
Creuem el riu, anem a dinar, és festa Major i hem encarregat taula en un lloc que ja coneixíem, el Restaurant Pizzeria la Nonna.
Finalitzat el dinar hem de tornar cap el cotxe, creuem pel pont Nou i agafem el carrer Banqueta i la C 12, ...
... fins que arribem al passeig del viacrucis.
Donem per finalitzada la nostra visita, encara ens queda molt per descobrir de Balaguer però això ho deixem per una nova visita.
Informació extreta de wikipedia, Turisme Balaguer, Rutas con História, Festa Catalunya i Somriu Balaguer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.