Barcelona, Museu d'Història

Octubre de 2019, anem cap a la capital per visitar el Museu d'Història de Barcelona.

El Museu compta amb diversos centres que permeten explicar la història de la ciutat de Barcelona en els entorns que n'han estat protagonistes.

Nosaltres anem a la Plaça del Rei, nucli fundacional del museu, on podrem contemplar des de les restes de la Barcino romana del segle I a.C., fins la Barcelona del segle XIII d.C, ja a l’alta edat mitjana.

L'objectiu del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) és conservar el ric patrimoni històric de Barcelona, documentar-lo i estudiar-lo amb el màxim rigor, i difondre'l entre els seus visitants.

A partir de l'Exposició Universal de Barcelona (1888) es registren diversos intents institucionals de configurar una exposició permanent i unes col·leccions específiques d'història de Barcelona.

Els més rellevants foren la reunió de peces relacionades amb la història de Barcelona que tingué espai propi al Museu d'art i arqueologia ubicat a l'antic arsenal (actual Parlament) de la Ciutadella i l'exposició organitzada per Agustí Duran i Sanpere al Pavelló de Barcelona de l'Exposició Internacional de 1929, que ja no era una mera reunió de peces singulars sinó que s'articulava en funció d'un discurs explicatiu sobre la ciutat.

Així mateix, des de l'any 1877 la capella de Santa Àgata era plenament destinada a usos museístics com a seu del Museu Provincial d'Antiguitats, que s'hi va mantenir fins al 1932.

Fet determinant per a l'origen del Museu d'Història de Barcelona fou el trasllat, pedra a pedra, de la Casa Padellàs, des del carrer de Mercaders a la plaça del Rei / carrer del Veguer, l'any 1931, a conseqüència de l'obertura de la Via Laietana.

Les obres de fonamentació de la casa al seu nou emplaçament a la plaça del Rei / carrer del Veguer (substituint unes cases “sense caràcter” com diu Duran i Sanpere) van permetre descobrir les restes d'una part important de l'antiga Barcino i van donar lloc a una ambiciosa intervenció arqueològica a tota la plaça del Rei que va continuar fins a la Guerra Civil de 1936-1939. 

Aquesta troballa, juntament amb la recuperació del Palau Reial Major arran del desmantellament del museu de Santa Àgata el 1932 i la rehabilitació del Saló del Tinell, (ocupat, fins al 1936, per la comunitat de l'antic convent de Santa Clara de Barcelona) van confirmar la idoneïtat del conjunt monumental de la Plaça del Rei com a emplaçament del projectat museu d'història de Barcelona.

Aquest és el nucli on va néixer el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, l’any 1943. Les restes que conté van des de la Barcino romana del segle I a.C., fins la Barcelona del segle XIII d.C, ja a l’alta edat mitjana.

La visita al subsòl permet passejar pels carrers de la Barcelona romana, atansar-se a la muralla de l’època, entrar en una tintoreria del segle II dC, veure els vestigis de la primera comunitat cristiana de la ciutat... 

El Conjunt es completa amb importants edificis medievals com el Palau Reial, la Capella de Santa Àgata o el palau gòtic conegut com a Casa Padellàs. En aquest últim edifici s’ubiquen les exposicions temporals dedicades a la Barcelona moderna i contemporània.

La construcció d'una coberta de formigó per a les restes arqueològiques de la plaça del Rei (1961) i la connexió entre aquestes i la Casa Padellàs (1962) van significar la plena integració del subsòl arqueològic al discurs del museu.

Duran i Sanpere constatava que la inauguració del museu, l'any 1943, es va fer amb “molta precipitació”. Es pot considerar que el projecte museístic no assolí la maduresa fins a començaments dels anys seixanta del segle XX. Fou el 1962 quan es va publicar la primera guia del museu (reeditada el 1969).

Segons aquesta guia els principals pols d'atracció del Museu eren, aleshores:

    - El subsol arqueològic i les restes de la Bàrcino romana i de l'antiguitat tardana

    - La visita a les dues grans peces arquitectòniques del Palau Reial Major: la capella de Santa Àgata amb el retaule del Conestable de Jaume Huguet i el saló del Tinell

    - L'exposició permanent ubicada a la Casa Padellàs amb sales dedicades a l'antic règim municipal, als gremis i confraries barcelonines, la indústria de les indianes, la processó del Corpus i la imatgeria popular i festiva de la ciutat, la Barcelona vuitcentista i la reforma urbana i l'obertura de la Via Laietana.

Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics (1979), enmig d'un debat molt ampli sobre la renovació dels museus de Barcelona i de tot Catalunya en el qual va tenir una participació molt activa l'aleshores director del Museu, Frederic-Pau Verrié, es feia evident la necessitat d'una posada al dia de les instal·lacions del vell Museu d'Història de la Ciutat i el seu replantejament conceptual.

A aquests anhels van respondre diversos projectes i fets com la incorporació de l'edifici del costat de la Casa Padellàs (amb entrada per la Baixada de la Llibreteria) destinat a serveis administratius i una nova adequació museogràfica del subsòl arqueològic culminada el 1998.

Aquesta renovació de la museografia es recolzava en el nou coneixement generat arran de les últimes recerques sobre la Barcelona antiga i alt medieval, recollides al llibre De Barcino a Barcinona (2001).

L'any 2006 es va obrir al públic l'exposició permanent dedicada a la Barcelona medieval, ubicada a la sala de les voltes, sota el Tinell.

Donada la naturalesa de la informació que complementa les nostres fotografies d'aquest article, hem optat per copiar el contingut de la wikipedia afegint dades de la web del propi museu.