El romànic ens sorprèn de sobte a la plaça de Sant Pere, del districte de Ciutat Vella de Barcelona. Al cor del barri de Sant Pere hi rau, com si el temps s'hagués aturat, l'església de l'antic convent de Sant Pere de les Puel·les.
La història relata que Lluís el Piadós, fill de Carlemany, l'any 801, durant la reconquesta de Barcelona, va fer construir en aquest lloc una petita església dedicada a Sant Sadurní.
L'any 945, el comte de Barcelona, Sunyer I, i la seva esposa, Riquilda, varen decidir fundar un monestir de monges benedictines dedicat a Sant Pere, un monestir que es convertia en el primer convent benedictí de tradició femenina que hi havia a Barcelona.
L'any 985 el monestir, aleshores enclavat fora de les muralles, va ser totalment destruït per la incursió d’Almanzor, i poc temps després va ser reconstruït.
Al segle XII, els almoràvits van tornar a destruir el monestir i el 13 de gener de 1143 el temple va tornar a ser consagrat, aleshores va entrar en l’època del seu màxim esplendor fins el segle XV, tres-cents anys durant els quals va gaudir de la protecció del Papa i del rei Alfons I d’Aragó.
Al voltant del monestir es va anar desenvolupant el Vilar o Vilanova de Sant Pere format per camperols i artesans dedicats a l'art tèxtil.
El 5 de juny de 1697 les tropes franceses van assetjar la ciutat i van ocasionar greus danys al monestir i la seva església.
En el decurs de la guerra de Successió la lluita entre les forces catalanes i l’exèrcit castellà-francès va arribar fins al mateix monestir que va canviar de mans un total d’onze vegades al llarg d’una sèrie d’atacs i contraatacs.
La batalla entre els dos exèrcits va tornar a deixar en mal estat el monestir i l’església. Acabada la guerra, la comunitat de monges va poder tornar a la normalitat i va aixecar un nou campanar i va ampliar les dependències monàstiques.
L'entrada dels francesos a Barcelona (1808) va tenir com a conseqüència un nou saqueig del monestir i una destrucció parcial de l’edifici. I el 1814 les monges van ser expulsades i no van poder tornar-hi fins dos anys després.
En 1823 van tornar a ser desallotjades, aquest cop durant cinc anys, per convertir el monestir en una presó.
L'any 1835 es va produir l'expulsió definitiva pel Decret de Desamortització i el monestir va tornar a ser presó.
Uns anys més tard les monges van iniciar l'edificació d'un nou monestir (1877-1879) a la part alta de la ciutat.
Pocs anys després, el municipi de Barcelona va decidir destruir els edificis conventuals i el claustre de doble planta per construir edificis destinats a allotjar els habitants d’una ciutat en plena expansió.
A principi del segle XX només quedava en peus l'església de Sant Pere però durant la Setmana Tràgica (1909) va tornar a ser incendiada i el campanar romànic “la torre dels Ocells” va ser destruït, també va quedar malmesa la primitiva capella de Sant Sadurní.
La restauració de l'església va ser confiada a l’arquitecte Eduard Mercader que va modificar substancialment l'estructura de l’edifici. El 1936 es va tornar a incendiar l’església i van quedar destruïts alguns arcs i columnes.
A les reconstruccions posteriors es va tenir en compte la seva funcionalitat com a edifici parroquial.
L'església de Sant Pere de les Puel·las ha format part dels esdeveniments històrics de la ciutat de Barcelona al llarg de l'últim mil·lenni.
Informació extreta de la web de la parroquia i de Barcelona Turisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.