Però, en aquesta ocasió no visitarem el poble, el nostre destí és d'alt d'una cinglera que domina l’estret pas del Segre cap als Pirineus.
Circulem per la C-14 direcció als pirineus i quan entrem a la plana d'Oliana ja podem contemplar a la llunyania el nostre destí però, el que veiem no ens agrada gens, el bosc sota el Roc de Rombau està tot cremat.
A mesura que ens acostem anem veient que encara hi ha clapes de bosc al mig del cremat, "els bombers van fer una bona feina", de segur que la proximitat del pantà de Rialp i el d'Oliana va permetre que els mitjans aeris fossin determinants.
Agafem la carretera LV-5118 cap a Tragó i després anem cap a l'Hotel Restaurant Can Boix De Peramola per deixar el cotxe, compte!!, l'aparcament fora de l'hotel és petit.
Powered by Wikiloc
Comencem a caminar i només ens podem fixar en la extrema sequera que pateix aquesta zona, aquest any 2022 les pluges han estat minses.
Un pas rere un altre arribem a la zona cremada.
El camí va girant cap al nord, el sol ja és alt i encara que fa una mica d'aire la manca d'ombra es fa notar.
Un cop hem creuat per sota el Roc de Rombau ja veiem el nostre destí, a sobre la cinglera que domina l'estret pas del riu Segre que ve dels Pirineus.
El lloc de Castell-llebre és esmentat l'any 942 com a Kastro Veteri en la donació de les possessions d'aquest castell que feren el comte Borrell i la seva muller Engelrada.
El capellà de Castro Veteri figura en la relació de la dècima dels anys 1279 i 1280, dins del deganat d'Urgell. L'any 1575, en el llibre de visites, documenta els problemes que hi havia a les teulades. L'any 1904 però, perdé la categoria de parroquial i es constituí en santuari annex a la parroquial de Peramola. Actualment s'hi continua celebrant un aplec el tercer diumenge després de Pasqua.
La porta és tancada amb un forrellat força gran però, podem obrir i entrar.
El castell es pot considerar pràcticament desaparegut, llevat d’unes poques pedres coronant el cim del turó, per sobre de la teulada de l’església de Santa Maria de Castell-llebre.
Però l'església encara s'aixeca orgullosa resseguin l'orografia rocallosa del terreny i cada any, al mes d'abril, s'hi celebra l'Aplec de Castell-llebre.
Es tracta d'un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per arcs torals. És capçada per un absis semicircular, més estret que la nau que connecta amb aquesta mitjançant un arc apuntat. L'absis té dues finestres de doble esqueixada.
La porta principal, situada a la façana sud, és formada per un senzill arc adovellat, sobre el qual hi ha dues carteles que podrien pertànyer a un porxo inexistent. Hi ha dues portes més, totes dues a la façana de ponent.
El campanar és una torre de planta quadrada, situat damunt la roca, amb dos pisos que tenen finestres geminades.
L'església de Castell-llebre presenta dues etapes constructives ben clares. La primera correspon a finals del segle XI o inicis del segle XII. D'aquest moment es conserva el mur de ponent, el campanar, una part de mur sud i l'absis. La resta es pot situar a partir del segle XIII.
Cap en nord veiem la paret del pantà d'Oliana i cap el sud ...
... el Roc de Rombau i la plana d'Oliana.
Ara entenem el perquè aquest fou un punt estratègic on construir un castell a l'edat mitja.
Ens haguera agradat fer la tornada per la part alta del Roc de Rombau i visitar Sant Honorat però, avui no podrà ser i tornem sobre les nostres pases.
De tornada ens podrem aturar uns instants d'avant d'aquest petita capella i recordar els Goigs a la Mare de Déu de Castell-llebre.
Puix entre penyes, Maria,
voleu ésser venerada:
Siau nostre empar i guia,
de Castell-llebre invocada.
El Baró de Peramola
vostra imatge va trobar,
quan del riu Segre a la vora
es divertia en caçar;
una llebre va aixecar
que en Vós quedà refugiada.
...
Molt poc temps vostra imatge
de la vila fou tresor;
només en féreu estatge
un dia de dolç enyor.
Tornar volgué vostre amor
al lloc on fóreu trobada.
Fer-vos aquí una capella
tot el poble va votar,
i els devots troben en ella
l'auxili més singular.
Volgueu, Mare, demostrar
que sou de tots advocada.
...
Tots els anys, en processó,
pugen moltes poblacions:
Aguilar, Cortiuada i Ponts,
com Oliana i Tragó;
Peramola amb devoció
entre totes s'ha esmerada.
...
Sou d'aquesta Baronia,
la defensa i baluard;
tot el veïnat confia
en aquest potent resguard,
i tenim en vostre esguard
la millor vida afermada.
Informació extreta de:
- Wikipedia
- Catalunya Medieval
- Catalunya religió
- Viasona
- Ajuntament de Peramola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.