Novembre de 2020, estem patint la segona onada de la COVID i complint amb el confinament de cap de setmana dins el nostre municipi, decidim fer un tomb per la llera del riu Llobregat i una part del parc agrari del Baix Llobregat.El riu Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a la comarca del Berguedà, a una altitud de 1.295 m sobre el nivell del mar, dins el terme municipal de Castellar de n'Hug i després de creuar les comarques del Bages i el Baix Llobregat desemboca a la Mar Mediterrània a la població del Prat de Llobregat, prop de Barcelona.
A l'època romana el riu era conegut amb el nom de Rubricatum, topònim que ens ha arribat pel testimoni dels geògrafs Pomponi Mela, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu. En llatí, el mot rŭbrĭcātus vol dir vermellós i probablement feia referència a les tonalitats vermelloses de les seves aigües.
Geogràficament, es pot dir que la vall baixa del Llobregat és una plana fluvial orientada en sentit N-NW/S-SE, amb el riu Llobregat que parteix les carenes de muntanyes situades paral·leles a la línia de costa, fins formar una desembocadura en forma de delta.
La fesomia del tram final del riu Llobregat ha canviat molt en els darrers 100 anys.
El riu Llobregat a l'alçada de Sant Boi pels vols de 1920
El Parc Agrari del Baix Llobregat està situat a les planes al·luvials del delta i de la vall baixa del riu Llobregat, dins la comarca del mateix nom, que ocupen una posició central dins la regió.
El territori del parc, de tradicional riquesa agrícola, forma part de catorze municipis amb una superfície de 3.348,02 ha, delimitades pel seu Pla especial.
La proximitat a la ciutat de Barcelona fa que tant el riu com el parc agrari hagin de lluitar per sobreviure escanyats per les poblacions, les industries i les grans infraestructures de transport i comunicacions de la comarca.
Què podem veure?
Principalment ocells, ja que la diversitat biològica del delta del Llobregat és molt amplia i afavoreix la presència de nombroses espècies d'aus.
Tot i amb això, no podrem garantir la seva presència ja que dependrà molt de l'època de l'any, de les condicions meteorològiques, de la presència humana i d'altres factors.
Comencem la preparació
Com sempre fem abans de sortir consultem la previsió del temps, en aquest cas és molt important ja que si ha plogut dos o tres dies abans de la nostra sortida el terra prop del riu, compost principalment de llims, relliscarà molt o, si hem patit un greu episodi de pluges el cabal del riu serà important i no és aconsellable fer l'excursió per la seva llera.
També hem de comptar amb la presència d'altres persones, els caps de setmana n'hi ha un nodrit grup que fa esport i molta més ara que estem patint un confinament amb els bars i cafeteries tancades.
Així doncs, en aquesta ocasió, a la nostra motxilla hi posarem un teleobjectiu llarg per "caçar" ocells, uns prismàtics si en teniu, un zoom normal per la zona del parc agrari i molta, molta paciència.
Recorregut
Comencem aquesta ruta davant de l'estació dels FGC de Sant Boi de Llobregat. Hi haurem arribat amb el tren, el bus o el cotxe, i a la mateixa porta girem a l'esquerra cap el parc Fluvial.
En menys de 250 metres serem a la "porta" del parc on, després d'unes escales, un pont i una rampa, baixarem ja a la llera del riu.
Agafem el camí riu avall i just abans de creuar per sota la carretera C245 fem un primer cop d'ull enrere.
Creuem sota el pont de la carretera i tenim dues opcions, a l'esquerra per la llera o amunt per anar pel camí que hi ha sobre el talús.
Escollim el camí de l'esquerra, per la llera, pensem que estant prop del riu tindrem més oportunitats de veure ocells, quan tres ànecs collverds ens sobrevolen en perfecte i sincronitzada formació.
Passarem per sota el pont del AVE i davant nostre tenim 3 Km de camp obert, pensem "comença l'espectacle".
Anem fent camí de forma parsimoniosa, sense moviments sobtats, tant silenciosament com podem i portem el ulls oberts, molt ben oberts, no ens volem perdre res de res i ...
... un color que no hi hauria de ser en un card, clic, una Cadernera (Carduelis carduelis), ...
... un moviment ràpid i intermitent al terra, clic, una Cuereta blanca (Motacilla alba), ...
... una gran taca blanca dins l'aigua del riu, clic, un Martinet blanc (Egretta garzetta), ...
... una figura esvelta i elegant a la riba, clic, un Bernat pescaire (Ardea cinerea), ...
... una altre petita taca de color que no hi hauria de ser en aquella planta, clic, un Pit roig (Erithacus rubecula), ...
... tres taques que es mouen com un coet de matoll en matoll, clic, tres Gafarrons (Serinus serinus) que s'aturen a fer un mos de llavors, ...
... què és això? alguna cosa ha cridat la nostra atenció vora l'aigua, clic, una Garsa eurasiàtica (Haematopus ostralegus) bevent aigua, ...
... un petit punt que converteix una seca flor de card en una "i", clic, un Bitxac comú (Saxicola torquatus), ...
... una petita bola al mig d'una fina tija, clic, un Trist (Cisticola juncidis), ...
... una taca grossa, molt fosca i arrodonida a tocar l'aigua, clic, una Tortuga de rierol (Mauremys leprosa) prenent el sol, ...
... una "creu" fosca al cel s'acosta a nosaltres, clic, un Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) i ...
... finalment hem arribat sota el pont de la B-20 i fem com aquest Bitxac comú, ha arribat el moment de deixar la llera del riu per entrar al parc agrari.
Ufff!!! quins 3 Km, quan ens a passat pel cap allò de "comença l'espectacle" no ens esperàvem el que hem vist, és més, ni tant sols ens creiem capaços de poder aprofitar totes les oportunitats que se'ns presentessin.
Però, ara toca el parc agrari, canviem l'objectiu de la càmera i comencem per fotografiar la Masia de Can Parellada amb el seu camp de carxofes.
A l'encreuament del camí de Can Ferrers amb el camí de la Ribera trobem aquesta formosa Alsina surera.
La Masia de Can Comas, avui Centre d'Informació i Gestió del parc agrari.
Quan arribem a la Masia de Cal Xagó ens bé al cap que cada poble té la seva pròpia i curiosa col·lecció de mots personalitzats per a les cases.
Sens dubte la Masia de Cal Monjo ha viscut èpoques millors.
Passada la Masia de Can Pinques ...
... comencem a descobrir petits secrets amagats als camps, con aquest antic Land Rover al costat d'una barraca, ...
... o com aprofitar una antiga travessa de tren com a suport d'un filat per què els lladres no s'emportin el fruit de l'esforç d'un any de treball dels pagesos.
Cada cop som més a prop de Sant Boi, des d'aquí podem contemplar l'església de Sant Baldiri darrere d'un altre camp de carxofes i sota el Montpedrós i la seva ermita dedicada a Sant Antoni.
Vaja!!! això és un eix d'un carro, d'aquells de fusta amb rodes molt grans també de fusta.
Passem per davant la porta de Cal Tombarella.
Per tot arreu veiem tot tipus de canals de rec i de desguàs.
Tot mirant el típic tap de formigó per poder regar un camp, recordem que estem al delta del Llobregat i el nivell freàtic de la salinitat de l'aigua del mar és a molt poca profunditat.
Han calgut molts anys de regar per inundació amb l'aigua del canal de la dreta del Llobregat per poder permetre que els arbres fruiters puguin viure i donar fruits.
Arribem a la Masia de Cal Penyasco i tenim dues sorpreses, la primera la mateixa façana i ...
... la segona, un antic tractor Barreiros que treu el nas per sortir a la foto.
Arribem a la Masia de Cal Maurici, ja som a tocar de Sant Boi
Finalment trobem l'obra d'enginyeria que ha permès que el parc agrari sigui el que és, el canal de la dreta del Llobregat.
Ja som altre cop dins de la població i, encara que no ho sembli, seguim el traçat del canal fins a trobar una peça escultòrica feta per recordar el desaparegut Molí Vell.
El molí vell fou construït al voltant de 1885 i tenia com a funció bàsica regular el cabal del Canal de la Dreta.
Seguim camí i arribem a la darrera masia d'aquesta ruta, Can Julià, avui en dia dins el casc urbà i transformada en parc i Centre d'interpretació del Riu.
La darrera parada de la ruta la podem fer a les Termes Romanes de Sant Boi, aquests banys varen ser construïts a les acaballes del segle II dC, en un època d'esplendor de la zona i pertanyien a una finca privada.
Passades les termes, només ens queden uns 300 metres per arribar altre cop a l'estació de FGC i posem fi a la nostra sortida.
Tornem cap a casa amb un fort regust agredolç, per un costat ens ha colpit molt la brutícia que hem vist a la llera del riu, amb centenars per no dir milers de tovalloletes escampades prop d'un sobreeixidor d'un colector d'aigües i per l'altre no crèiem poder tenir tantes oportunitats de veure i fotografiar tants ocells i de tantes espècies diferents.
Bibliografia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.