Olesa de Montserrat, Festa dels Miquelets

La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya. Aquesta última fase del conflicte s'inicià quan, malgrat l'armistici firmat entre Felip V i Carles d'Àustria que posava fi a la guerra a partir de l'1 de juliol de 1713, els Tres Comuns de Catalunya —institucions d'autogovern catalanes— proclamaren unilateralment el 9 de juliol de 1713 la continuació de la guerra contra Felip V i contra França, perllongant en solitari la contesa bèl·lica fins al 12 de setembre de 1714.

El 14 de març de 1713, durant les negociacions de la Pau d'Utrecht, Carles d'Àustria es plegà a la política de fets consumats i firmà el «Conveni d'armistici i evacuació de Catalunya», mentre demanà als britànics que el Principat de Catalunya fos establert com una república independent, o que si quedava sota el domini de Felip V preservés les constitucions catalanes. Però després de la renúncia de Felip V al tron de França, l'entrega del penyal de Gibraltar i de l'illa de Menorca, i diverses concessions comercials a Amèrica, els britànics cediren davant Felip V a qui reconegueren com a legítim monarca espanyol, concedint l'amnistia als catalans i els mateixos drets i privilegis que els habitants de Castella, abolint de facto les lleis de Catalunya.

Carles d'Àustria notificà l'evacuació de les tropes austriacistes als diputats de la Generalitat, concloent que el continuar la guerra només provocaria un bany de sang inútil que no tindria més resultat per a Catalunya que el de la seva total i absoluta destrucció, davant la qual cosa els induïa a acollir-se a l'«Indult i perdó general als catalans» promulgat per Felip V.

Als pocs dies l'emperadriu va abandonar Barcelona i el 22 de juny de 1713 els representants de Felip V i de Carles d'Àustria van signar el «Conveni de l'Hospitalet», que donava per finalitzada la Guerra de Successió en territori espanyol sense garantir el manteniment de les Constitucions de Catalunya.

Però una facció radical de l'aristocràcia catalana forçà als diputats de la Generalitat a convocar una Junta General de Braços que després d'abrandades discussions el 9 de juliol de 1713 —i contravenint l'armistici signat—, va proclamar unilateralment la continuació de la guerra en nom del rei «per la conservació de les Llibertats, Privilegis i Prerrogatives dels catalans, que nostres antecessors a costa de vessar gloriosament la sang obtingueren i nosaltres hem, així mateix, de mantenir, les quals no han estat preses en consideració ni a Utrecht, ni a l'Hospitalet».

El novembre de 1713 l'elecció del nou conseller en Cap Rafael Casanova avortà qualsevol temptativa diplomàtica de negociar la submissió i es centrà a passar a l'ofensiva ordenant una expedició a l'exterior de Barcelona sota les ordres del marquès del Poal. 

L'operació es veié afavorida quan a principis de gener de 1714 esclatà l'aixecament general contra les tropes borbòniques provocat per les ordres de Madrid de cobrar impostos a Catalunya. L'aixecament de la ruralia catalana convocant el sometent al crit de «Via fora, lladres !» va forçar la retirada de 10.000 soldats borbònics de Barcelona alleujant la situació de la ciutat.

L'estiu de 1714. El setge de les tropes borbòniques a la ciutat de Barcelona és més ferotge que mai.

A l'interior de les muralles, la fam, la por i la destrucció castiguen els seus habitants des de fa més d’un any. La pobresa és extrema. Però sembla que encara no està tot perdut…

Acabada la batalla de Talamanca, que es lliurà els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714, amb la victòria de les tropes catalanes.

Les tropes Borbòniques es retiren fins a Sabadell mentre les tropes Catalanes es dirigeixen cap a la vila d'Olesa de Montserrat,  

Prop de 6.000 soldats de l'exèrcit de l'interior del Principat de Catalunya es concentren als voltants de la Vila d'Olesa, aquest fou el lloc estratègic escollit per comptar amb castell i hospital i prop de l'aquarterament borbònic de Martorell.

Les tropes Catalanes eslloc estratègic, amb castell i hospital i prop de l'aquarterament borbònic de Martorelllloc estratègic, amb castell i hospital i prop de l'aquarterament borbònic de Martorell lloc estratègic, amb castell i hospital i prop de l'aquarterament borbònic de Martorelllloc estratègic, amb castell i hospital i prop de l'aquarterament borbònic de Martorelllloc estratègic, amb castell i hospital i prop de l'aquarterament borbònic de Martorelllloc estratègic, amb castell i hospital i prop de l'aquarterament borbònic de Martorelllloc estratègic, amb castell i hospital i prop de l'aquarterament borbònic de Martorellvila que va constituir un lloc estratègic, amb castell i hospital i prop de l'aquarterament borbònic de Martorell.preparen per capgirar la història. L'objectiu és clar: trencar el setge de Barcelona. “Via fora, socorro a Barcelona!”, entonen…lloc estratègic, amb castell i hospital i prop de l'aquarterament borbònic de Martorell

Mentre arriben tots els regiments de l'exèrcit, la vida continua al campament i ...

... tots amaguen els nervis, les preocupacions i pors amb les racions de vi o aiguardent permeses.

També hi ha qui prefereix deambular perdut en els seus pensaments o ...

 

... alleugerir les seves penes i pecats amb el capellà del regiment.

Les reunions dels alts comandaments per refinar l'estratègia de l'operació es succeeixen, res no pot quedar a l'atzar.

El pla d'incursió suposava baixar des d'Olesa i travessar el riu Llobregat per la part d'Abrera, donant la volta per Martorell deixant aquesta vila a l'esquerra, i després passar per Sant Andreu i Pallejà, travessar la planúria i emparar-se sota el foc protector de la Fortalesa de Montjuïc, per tal d'entrar a Barcelona.

... finalment arriba el dia en que les armes seran les protagonistes.

Continuarà ..... segona part