Olesa es formà dins del terme de l'antic castell de Camba. Les campanyes arqueològiques dutes a terme al turó de Sant Pere (situat a llevant de Puigventós, a la zona de tramuntana del terme i a 466 m d'alçada) corroboren l'existència de nuclis habitats dins el terme de la vila des del segle VI aC. Les troballes de ceràmica àtica d'importació i de restes constructives i ceràmiques ibèriques, són mostres de l'existència d'un intercanvi comercial amb la resta de la Mediterrània, a través del riu Rubricatus (Llobregat). Aquesta activitat es perllonga durant un llarg període de temps: segles VI a III aC.
S'ha trobat documentació del segle X on es fa referència a que en el terme d'Olesa hi havia dos castells: el de les Espases (actualment Sant Salvador de les Espases) i el de Sacama (Sant Pere Sacama).
El primitiu nucli urbà del turó de Sant Pere es formà al voltant del castell i l'església de Santa Maria. La primera referència documentada de l'església consta en un document de l'any 1002, l'any 1264 Bernat de Centelles vengué la vila i el castell d'Olesa al monestir de Montserrat, que en fou el propietari fins la desamortització de l'any 1835.
On és?
Administrativament, Olesa de Montserrat, pertany a la comarca del Baix Llobregat i a la comarca natural del Montserratí. S'emplaça a uns 30 km de Barcelona, a uns 20 km del Monestir de Montserrat i a uns 15 km de Terrassa.
Què podem veure?
En aquesta ocasió volem que la vila ens sorprengui, així que només fem un cop d'ull al mapa per localitzar el cas antic i tenir una idea de la zona per la que ens mourem.Preparem la motxilla?
Farem una ruta urbana i ens ve de gust assaborir totes i cadascuna de les fotografies que fem, per tant, a la nostra motxilla hi posarem la càmera i objectius fixes (un 24, un 35 i un 85 mm).Si vosaltres no en teniu, no passa res, amb un objectiu zoom normal podreu fer les mateixes fotografies.
Recorregut
Comencem malament, per motius aliens a la nostra voluntat, no podrem anar a Olesa al matí per veure la festa dels tres tombs.
Bé, tot i que arrodonia la sortida, aquest no era el motiu de la sortida.
Comencem la nostra passejada a la confluència dels carrers Garraf, Santa Oliva i Creu Real on hi ha el portal i capella de Santa Oliva.Bé, tot i que arrodonia la sortida, aquest no era el motiu de la sortida.
Powered by Wikiloc
Aquest és el darrer dels antics portals que donaven accés a la població que queda en peu i fou construït a finals del segle XVI.
Popularment es coneix com el Porxo i des del 1675 hi ha una capella al seu damunt, dedicada a santa Oliva, que ha anat patint modificacions els anys 1775, 1839 i 1912
Encara no hem començat a caminar i unes grans pedres ens criden l'atenció, la forma i la mida diuen que pertanyien a un antic molí, potser d'oli, atenent a la vegetació que les envolta.
Avancem pel carrer Creu Real, portalades de pedra, portes de fusta, balcons, la visita promet.
Girem pel carrer Hospital i arribem a la Plaça Nova on ens crida l'atenció el número 11 per la feina de conservació que s'hi ha realitzat.
Ens girem i contemplem l'església de Santa Maria. Renoi!!! quin edifici més heterogeni.
La torre del rellotge sembla no tenir res a veure amb l'edifici que l'envolta parcialment i ambdós no semblen tampoc tenir res a veure amb l'edifici del darrera, probablement la nau principal de l'església.
Donem la volta al conjunt i fem un esforç per entendre el que estem veient, la base de la torre sembla d'origen militar però la torre no sembla que hagi heretat aquest origen, a la façana nord hi ha dos edificis que no semblen tenir cap relació amb el temple i, a la façana sud una impressionant portalada de pedra incorporada dins un bloc d'obra que sembla un afegit a l'edifici.
Renoi!!! quin trencaclosques, ens posem deures per quan arribem a casa "cercar informació d'aquest edifici", no ens podem quedar amb tantes preguntes sense resposta al cap.
Resultat de la recerca:
Després d'una intensiva recerca ens crida l'atenció que tots els documents consultats diuen que Olesa va néixer al voltant d'un recinte fortificat amb el castell i l'església.
Tenim constància de que:
- L'any 1002 ja existeix una església.
- El 1147 el bisbe de Barcelona consagra una segona església d'estil romànic.
- Al segle XIV, ja a mans del Monestir de Montserrat, es va edificar una nova església i el castell va ser reformat com a palau per l'abat.
- Al segle XVI s'edifica un nou edifici de tres naus i també es reforma la torre del castell que va guanyar alçada i es convertí en la torre del rellotge.
- Segurament al segle XIX la desamortització va condemnar el palau.
- Al 1936 l'església va ser cremada i només se'n van salvar part de l'estructura i alguns elements.
- L'any 1955, per iniciativa del rector Llàtzer Torà, es va iniciar la construcció de l'actual temple.
També hem localitzat aquesta fotografia anterior al 1936 a la Wikipèdia.
Tenim constància de que:
- L'any 1002 ja existeix una església.
- El 1147 el bisbe de Barcelona consagra una segona església d'estil romànic.
- Al segle XIV, ja a mans del Monestir de Montserrat, es va edificar una nova església i el castell va ser reformat com a palau per l'abat.
- Al segle XVI s'edifica un nou edifici de tres naus i també es reforma la torre del castell que va guanyar alçada i es convertí en la torre del rellotge.
- Segurament al segle XIX la desamortització va condemnar el palau.
- Al 1936 l'església va ser cremada i només se'n van salvar part de l'estructura i alguns elements.
- L'any 1955, per iniciativa del rector Llàtzer Torà, es va iniciar la construcció de l'actual temple.
També hem localitzat aquesta fotografia anterior al 1936 a la Wikipèdia.
Per tant amb tota aquesta història constructiva dins del primitiu recinte fortificat no ens estranya que l'aparença actual sembli un trencaclosques difícil d'entendre.
Tornem a la sortida:
Baixem pel carrer de l'Església i contemplem la cantonada amb el carrer Arc de l'Església.
Creuem un nou arc sota un edifici i ...
... arribem al curt tram d'arcades de la plaça de les Fonts.
Continuem baixant pel carrer de l'Església, girem pel carrer Ample i tornem a girar pel carrer de la Senyora on, fent cantonada, trobem el Café del Centre.
Arribem al final del carrer i just a la cantonada amb el carrer Riera observem aquesta placa al terra que ens informa de que allà hi havia hagut el Portal de Can Carreras.
Tornem enrere altre cop pel carrer de l'Església i a l'alçada del carrer Sant Josep Oriol una música llunyana capta la nostra atenció.
Ja hem decidit que haurem de tornar, hi ha moltíssims elements històrics per visitar, així que baixem pel carrer Sant Josep Oriol i el Passeig del Progrés fins arribar a la Plaça de Catalunya on hi ha el Mercat Medieval.
EL grup Taraska és a punt de començar la seva actuació de la tarda.
Les melodies, el ritme, ...
... estem hipnotitzats.
Les hores han passat, hem de tornar, un darrer cop d'ull al mercat medieval i ...
.. enfilem el carrer d'Alfons Sala fins arribar a la plaça de les Fonts, carrer Coscoll, carrer Forn, ...
... , carrer Sant Joan, carrer de Dalt i ...
... arribem altre cop al costat de l'església.
La nostra visita s'ha acabat però, tornarem, per què estem convençuts de que la vila d'Olesa de Montserrat mereix una visita amb més calma i una ruta ben preparada per descobrir la seva història.
Fins la propera!!!
Bibliografia:
VikipèdiaAjuntament d'Olesa de Montserrat
Pobles de Catalunya
Vikipèdia
Diputació de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.