Portbou és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Al segle XVIII la vall de Portbou -agregada dins el terme de la població de Sant Miquel de Colera-, estava sovintejada, com s'anomena en documents, per “malfactors i contrabandistes”. Només s'hi trobaven com a edificacions, uns quants masos i un parell de barraques al racó de la platja.
L'any 1802, mitjançant una reial cèdula signada a Aranjuez, l'Abat de Sant Pere de Besalú, Francesc Melcior de Rocabruna i de Taberner, obté el permís per tal de repartir terres de la vall de Portbou per l'augment de les rendes del cenobi i la creació d’una marca de terra per tal de lluitar contra els “contrabandistes i malfactors” de l'indret.
Originàriament, Portbou fou refugi de pescadors, masovers i pastors, però el “modern” nucli urbà deu en gran part el seu desenvolupament a l'obertura de la línia férrea l'any 1872. i a la creació de l'actual estació Internacional.
Què podem veure?
L'estació de tren, els bunkers fronterers, el castell de Querroig, el GR-92 o camí de ronda i tot això sense comptar els pobles que hi ha al seu voltant, Colera, Llançà, ...Cerquem informació de totes les opcions disponibles i decidim pujar fins el castell de Querroig fent la volta per l'anomenada "olla de Portbou".
Comencem la preparació
Com sempre fem abans de sortir consultem la previsió del temps, evidentment sol, sol i més sol, que podríem esperar del segon cap de setmana d'agost.
Un cop sabem el temps que farà preparem la nostra motxilla, una gorra, molta aigua, una beguda isotònica, dinar, alguna cosa per picar i recuperar forces a mig matí i a mitja tarda (per si se'ns fa tard) i no hi pot mancar la nostra càmera i un parell d'objectius (un zoom normal per fer paisatges i un teleobjectiu per si volem fer algun detall).
Recorregut
Powered by Wikiloc
Comencem la nostra ruta al passeig de la Sardana, a la platja hi ha poca gent a aquesta hora del matí.
Al darrera, fondejats a la badia de Portbou, hi ha alguns iots gronxant-se suaument en una mar quasi plana i un alè de vent.
Agafem l'avinguda de Barcelona, el carrer Méndez Nuñez i el carrer Pujada del Mirador fins que arribem al Memorial Walter Benjamin.
Agafem un camí que voreja el cementiri i que ens durà a la N-260, pocs metres enllà agafarem l'antiga N-260a fins arribar a una corva de 360º on hi ha una plataforma de formigó que fa les feines d'aparcament.
Ens acostem a la vora i observem com els penya-segats fan honor al nom de Costa Brava.
Una escala baixa fins el mar, què hi haurà allà baix?, ja tenim deures per la tornada i potser un lloc que visitar en una altra ocasió.
El camí ressegueix la part alta del penya-segat fins a unes antenes on gaudim de les vistes de Colera, el Port de la Selva i la serra de Rodes.
Continuem el camí i després de creuar el Coll del Frare podem contemplar Portbou amb la seva estació, la badia, el mar i la costa.
Anem pujant, de forma suau però constant, el bosc de pi mediterrani ens protegeix del sol i un cop superat el Coll del Frare tornem a veure Portbou i el mar allà baix a la llunyania.
Unes passes més, per una clariana al bosc, veiem que allà dalt, a l'altre vessant de la vall, tenim el nostre destí, el Castell de Querroig.
Girem cap el nord en direcció a la frontera i ens aturem uns instants per contemplar tota la vall de Portbou amb el pantà que proporciona aigua al poble a sota nostre.
El bosc ha desaparegut, el sol cau amb tota la seva força quan passem per davant de la font de Taravaus.
Seguim camí i, quan ens aturem per dinar, ens em d'arreplegar sota un matoll per tenir una mica d'ombra, "cassum l'olla, podríem haver dinat a la fresca ombra de la font".
Arribem a la frontera i ja podem veure la cara nord del Pirineu, al fons la població francesa de Cerbere i el Cap Peyrefite
El camí ara ressegueix la frontera en direcció est i el Castell de Querroig "s'aixeca" davant nostre.
Pugem pel Serrat del Fitó cap el Coll del Querroig, "ànims, un darrer esforç i arribem".
"VISCAAAAAA!!!!!" hem fet el cim, des del punt més alt de la ruta les vistes són espectaculars, cap a l'est Portbou a la dreta i Cervere a l'esquerra.
Cap al sud-est, Colera, Llançà i la serra de Rodes.
Cap al nord, Banyuls-sur-Mer, Colliure i les platges properes a Perpinyà.
Després de gaudir de les vistes comencem a baixar, fem un darrer cop d'ull enrere per despedir-nos i ...
... comença l'infern, no, no exagerem, el primer kilòmetre i mig de baixada és un infern, el camí ressegueix la carena i és ple de pedres de rastell.
No hi ha espai per posar plans els peus i per tant costa molt avançar, reduïm el ritme però no n'hi ha prou, els turmells pateixen molt, moltíssim.
Guaita això!!!, al costat del camí hi ha unes pedres de grans dimensions amb una disposició que ens resulta familiar, és el Dolmen del Coll de la Farella.
El nostre estat físic és preocupant però no crític, si trobem un camí o una pista forestal més fàcil que ens porti fins el nostre destí podrem continuar amb els nostres mitjans, si hem de seguir pel mateix camí, ens fa por, estem segurs de que si patim una torçada de turmell, per lleu que sigui, haurem de demanar que ens vinguin a rescatar.
No ens podem permetre corre aquest risc i fem servir els mapes del navegador GPS per cercar un camí alternatiu, estem de sort, hi ha una pista forestal en bon estat que ens farà un bon servei, encara que acabem fent més quilòmetres.
Adaptem el ritme de les nostres passes al nou camí i, de mica en mica, anem contemplant com ens acostem al nostre destí, Portbou.
Arribem al que semblen les restes d'antigues instal·lacions frontereres properes al Coll dels Belitres, on hi ha el Monument a l'Exili Republicà Espanyol, i girem a la dreta, ...
... directes a Portbou.
Entrem al poble i passant per la platja ens dirigim a la rambla de Catalunya, on descansarem, rehidratarem i farem balanç de la sortida.
En conjunt ha sigut una bona sortida, bones vistes i hem tingut sort amb el temps, ni massa calor, ni massa xafogor.
Potser hauriem de haber portat botes de muntanya enlloc de bambes de muntanya per protegir millor els nostres turmells i poder baixar aquell maleït tram de camí amb millors condicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.