Fins ara hem pujat dos cops al Castell de Besora, sempre a la tardor i de tarda, i encara que hem gaudit de dues bones excursions i dues bones postes de sol no hem disposat de massa temps de llum per fer una visita acurada a les restes.
Per tant, hi hem de tornar!!
Quin dia sortim?
1 de Juliol de 2018On és?
Montesquiu i Santa Maria de Besora són municipis de la comarca d'Osona, situats a la subcomarca del Bisaura.Què podem veure?
Els jardins del castell de Montesquiu, les restes del castell romànic de Besora, les restes de l'església de Santa Maria de Besora.
Comencem la preparació
A la part inferior del mapa de qualsevol ruta trobarem aquesta gràfica, on veurem representat el perfil de la ruta.
Si passem el ratolí per sobre, un punt de color blau, ens mostrarà en quin lloc de la ruta estem.
En aquest cas observem una primera part de pujada moderada que recorre la vesant sud de la carena, una zona relativament planera que ens durà del vesant sud al nord, un pic a mig recorregut i una baixada suau pel vesant nord que ens retorna al punt de sortida.
Tenint en compte que hi anem una tarda del mes de juliol i que se'ns pot fer tard no és bona idea fer la pujada pel vesant sud amb tot el sol i fer la tornada, potser mig fosc, pel vesant nord.
Així doncs, creiem que el millor és fer la ruta en direcció contraria, farem primer una pujada suau per la zona boscosa del vesant nord, fer cim al castell de Besora i baixar pel vesant sud on tindrem més llum si se'ns fa tard i potser podrem gaudir d'una preciosa posta de sol.
Recorregut
Arribem a Sant Quirze de Besora per la C17 i creuem la població tot passant per l'estació de Renfe. També és un bon punt per començar la nostra ruta si volem anar-hi amb transport públic o per deixar el nostre cotxe al seu aparcament.
Camí del castell de Montesquiu trobarem la imponent Masia de la Coromina.
Uns quants revolts més i arribem als jardins del castell de Montesquiu.
Des dels seus orígens, la primera notícia data del 1285, la casa forta de Montesquiu va ser concebuda com a residència dels senyors del terme de Besora. Al segle XIX, el casal va passar a mans no nobiliàries i l'any 1976, per ordre expressa del darrer propietari, Emili Juncadella, el castell i la finca van passar a mans de la Diputació de Barcelona, que la convertí en Parc Comarcal.
Comencem la nostra ruta tot deixant enrere el castell i quan arribem al dipòsit d'aigua agafem el trencall cap a l'esquerra i ...
Powered by Wikiloc
... entrem al bosc.
Gaudim de la passejada, l'agradable fragància del bosc ho envolta tot i el pocs ocells que canten a primera hora de la tarda donen la nota de color a aquest tram del camí.
La xafogor és intensa, la sensació d'ofec és considerable, així que afluixem el ritme de les nostres passes, no vindrà d'un quart.
Guaita!!! una campaneta blava
De cop i volta ens trobem un filferro que creua el camí, és una tanca electrificada per mantenir el bestiar dins les pastures, cap problema, obrirem agafant el plàstic aïllant que hi ha en un dels extrems, creuarem i tornarem a tancar.
La gran humitat en aquesta vall no és ocasional ni temporal i així ho demostra la presència de d'aquesta espècie de falguera.
Arribats a aquest trencall del camí recordem que varem pujar per ell quan vam fer la ruta "Santa Maria de Besora, pla de Revell i Castell de Besora" el passat 18 de febrer de 2018.
Som al punt més llunyà de la ruta i comencem a pujar al castell de Besora, una clariana a les branques del arbres en ofereix l'oportunitat de veure el petit poble de Santa Maria de Besora.
Arribem al castell de Besora i ...
... podem observar el cim, relativament pla, del turó on hi ha el castell.
Al fons observem les restes de l'església de Santa Maria i a l'esquerra un seguit de murs d'algunes estances del castell.
L'església fou construïda sobre les restes d’una primitiva església del segle IX. En destaca el campanar del segle XI per la seva solidesa i l'atri porticat del segle XII per la seva bellesa.
Durant el segle XVI es reformà i s'amplià amb capelles, fins que el dia 25 d’abril de 1838, segons un document de l'arxiu parroquial, es dinamità la teulada per evitar així que s'hi fortifiquessin els carlins.
Ens acostem a la cinglera i, tot mantenint una distància de seguretat, observem tot el que hi ha als nostres peus.
Cap el sud veiem el mas El Prat prop de l'ermita de Sant Salvador del Prat, encara que potser podria ser La Vila o El Trull.
Cap el nord est Santa Maria de Besora i la seva església parroquial, d'estil barroc inclosa a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
I cap a l'oest, darrere les restes del castell, les muntanyes del berguedà.
Ha arribat l'hora de marxar, agafem el camí per baixar tot aixecant la vista uns instants per contemplar l'antiga muralla del vesant nord.
Tornem al bosc, la xafogor ha desaparegut, aquest camí discorre a més alçada que l'anterior, ho agraïm.
Creuem pel coll de la Mongia, una secció de marga grisa, molt característica de la plana de Vic, per anar del turó del castell al pla del Revell.
Arribats al pla del Revell ens girem uns instants per fer un darrer cop d'ull al turó del castell de Besora.
Dalt del pla del Revell, una amplia zona de pastures, el camí es desdibuixa.
Per creuar de nord a sud el pla, tot mantenint les distàncies amb les vaques i procurant no trepitjar cap present d'elles, nosaltres varem prendre com a referència aquest estable de dos pisos que ...
... les vaques fan servir per passar la nit o aixoplugar-se quan plou i que té un impressionant embarrat al primer pis per emmagatzemar farratge pel bestiar.
Girem cap a l'oest per anar a buscar el camí de baixada tot passant pel costat de les ruïnes del Mas Revell.
La baixada se'ns fa curta, les vistes són impressionants però, quan veiem a la llunyania altre cop l'edifici del castell de Montesquiu sabem que la sortida s'està acabant.
Arribem altre cop al castell de Montesquiu i aquesta ruta és a punt de formar part dels nostres records.
De segur que tornarem a venir per aquesta zona, hi ha molts racons que encara ens queden per descobrir però, això serà una altre història.
Bibliografia
Castell de MontesquiuAjuntament de Montesquiu
Castell de Besora
Masia de la Coromina (Sant Quirze de Besora)
Campus d'Arqueologia i Paleontologia de la UAB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.