Per això, després d'informar-nos i comparar les diferents opcions que podem trobar, creiem que la millor opció és contractar una visita guiada a la llacuna de l'Alfacada.
Aquesta llacuna i els terrenys que l'envolten són propietat de la Fundació Catalunya-La Pedrera i té una extensió de cent setanta-sis hectàrees.
Dissabte 6 d’octubre de 2018, finalment arriba el dia, ens toca matinar, és negra nit encara quan ens llevem.
Fem un petit mos, agafem la motxilla i som-hi, no podem fer tard, hem programat una parada per esmorzar tot esperant l'albada.
Arribem al delta dins l'horari previst, sembla que els tractors ja fa estona que treballen, la collita de l'arròs ja ha començat.
Passat Sant Jaume de Enveja ens aturem, sortim del cotxe i preparem la càmera, el sol encara no ha sortit però no trigarà.
Maleïts mosquits!!! però ja ens ho esperavem, tornem al cotxe i ens empastifem de loció repel·lent, a veure si tenim sort i funciona.
Una mica més tranquils, podem esperar que el sol tregui el nas de darrera els núvols per fer les primeres fotos del dia abans d'esmorzar i continuar amb el darrer tram del nostre viatge.
Deixem el cotxe al petit aparcament que hi ha al costat del mirador de Migjorn i ràpidament pugem a la torre per fer un cop d'ull a la llacuna de l'Alfacada.
Des de d'alt contemplem el que ens espera, un minut per admirar el paisatge i ja ens estem mentalitzant, la caça fotogràfica d'aus és una activitat molt exigent.
Aconseguir localitzar amb precisió els ocells i que el temps de reacció sigui mínim és molt important per poder fotografiar-los volant o amagats a la vegetació.
Arriba el nostre guia i després de les presentacions comencem la visita.
Hem muntat el teleobjectiu més llarg que tenim a la càmera i hem configurat aquesta amb els valors de velocitat, diafragma i iso que portem dies afinant amb l'ajut de tots els tutorials que hem trobat de professionals d'aquest tipus de fotografia.
Carreguem aproximadament tres kilograms d'equip fotogràfic a la mà però ni ens n'adonem, fem dues, tres, cinc fotografies i comprovem els resultats, la configuració escollida sembla funcionar d'allò més bé.
Normalment, quan estem en un aguait fem servir un tres peus o un monopeu per fer fotografies amb un objectiu tant llarg però en aquesta ocasió, com què anem passejant d’aquí cap allà, no seria pràctic.
El nostre guia ens explica els origens de la llacuna i de totes les actuacions que la fundació duu a terme per a la preservació de l'entorn.
Anem ben alerta a qualsevol soroll o moviment que succeeixi al nostre voltant, està fent un bon dia, tenim molta llum i això afavoreix el funcionament del sistema d'enfocament de la càmera.
Els ànecs coll verd són els ocells més nombrosos i estan força nerviosos, la temporada de caça comença després de la sega de l'arròs i sembla que s'ho olorin per què qualsevol petit soroll fa que aixequin el vol.
Seguim fent camí, de tant en tant fem breus parades que el nostre guia, el fotògraf de natura Mariano Cebolla, aprofita per compartir amb nosaltres una minsa part dels seus coneixements de fotografia i d'ornitologia.
Amb la seva ajuda identifiquem i localitzem els ocells més petits amagats a la vegetació.
A la llunyania, al mig d’un dels estanys, amagat darrera quatre tiges veiem una taca vermella ataronjada i això dispara els nostres instints de caça "fotogràfica", avancem al grup per la vora del camí, no cal fer cap tontería per amagar-nos com fan a les pel·lícules, ens ha vist molt abans que nosaltres a ell o ella, ara cal descobrir fins a on ens deixa acostar-nos.
Una, dues, tres passes, tres, quatre fotos i tornem a avançar i tornem a disparar, el guia s'adona del que hem vist i el que estem fent i ens anima a seguir.
Hem avançat uns 15 metres quan l'exemplar de polla blava que perseguim decideix que ja n'hi ha prou i aixeca el vol i nosaltres no deixem de disparar amb la nostra càmera tot seguint la seva trajectòria.
La visita a l'Alfacada s'està acabant, s'acosta l'hora de dinar, però encara tenim temps de “caçar” un solitari exemplar de trist aturat en una tija plena de teranyines, …
… també veiem el que creiem que és una viatgera papallona tigre.
I així posem fi a la visita al recinte de la llacuna, ens despedim del grup, del guia i cerquem un lloc per dinar.
A la tarda, tornem-hi, anem a la seu de MónNatura Delta.
Passegem per les antigues salines de Sant Antoni en direcció a l'espai delta i …
… ja tornem a escalfar “motors”.
Pugem a la teulada del mirador 360º, l'edifici de la dreta.
D'allà estant, ho tenim tot al nostre abast, només hem d’estar atents i esperar.
Flamencs, …
… corbs marins, …
… més flamencs, …
… EP!!! i aquest petitó no serà un blauet, SÍÍÍÍÍ!!!
Molt lluny però l'hem “caçat”, feia temps que ho provàvem al Delta del Llobregat i no aconseguíem fer-li cap foto.
Un esplugabous.
El sol baixa i les condicions de llum per fer fotografies als ocells empitjoren ràpidament.
Canviem l'objectiu de la càmera, ara és un bon moment per fer altres tipus de fotografies.
Anem sortint del recinte de MónNatura Delta i contemplem un grup de turistes "perxant" en una barca, la veritat "tot un espectacle".
Però no marxem encara de la zona, en tenim una altre de pensada i hem de tenir temps per arribar-hi.
Anem conduint neguitosos mentre s'acosta l'hora, tindrem temps?, tindrem sort?
Aparquem el cotxe, agafem la motxilla amb la càmera, el tres peus i ens posem a caminar per un petit sender entre dos camps d'arròs.
Travessem el darrer canal fent equilibris per sobre d'un tauló, hem arribat a temps i estem de sort.
No hi ha millor forma d’acabar el nostre dia al Delta que contemplar una bonica posta de sol al costat de la torre de Sant Joan.
Bibliografia
MónNatura DeltaLlacuna de l'Alfacada
Una sortida i reportatge molt interessants. Bones fotos!
ResponElimina