Diferent perquè no és a un lloc concret ni té una ruta marcada o improvisada,.
Aquest cop anirem a presenciar un acte que pertany a la nostra cultura popular com són les sardanes.
Les sardanes les podem trobar arreu del territori en forma de ballades, aplecs i concursos.
Nosaltres hem triat un concurs, i no un qualsevol, un concurs de colles sardanistes en un lloc tant emblemàtic com el Pla de la Seu, davant la Catedral de Barcelona.
El concurs forma part del campionat i per tant és competició, per això es duu a terme dins un espai acotat per què així les colles poden ballar sense cap interferència.
Dies abans del concurs prevèiem que hi haurà molta gent per què és a la Catedral dins el marc de les festes de la Mercè, per això sol·licitem a l'organització una acreditació de fotògraf i així poder fer les fotos que esteu veient.
No coneixem massa bé la mecànica dels concursos i per això anem escoltant les indicacions que es donen per megafonia.
Primer les colles entraran a la plaça fent el galop, un cop acabat i amb les rotllanes organitzades, segueixen tres sardanes de lluïment, després la sardana revessa i tancant el concurs una sardana de germanor per les colles.
Sona la cobla, mentre anem fent fotos amb un objectiu angular muntat a la càmera, les colles van entran a la plaça tot fent el galop i pensem que, potser, alguns dels qui llegireu aquesta entrada no sabreu què és la sardana.
La Viquipèdia ens diu:
La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.
És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música.
És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música.
Bé, la definició "oficial" que ens dona la viquipèdia és correcte però s'escau una mica "freda" veient com surten les colles a la plaça, tot és il·lusió, alegria, ganes de ballar i passar-ho bé.
S'acaba el galop, és hora de muntar el teleobjectiu curt a la nostra càmera. Comença la primera sardana de lluïment i nosaltres anem caminan pel voltant de la plaça tot cercant alguns dels sardanistes de les diferents colles participants, mentre al nostre cap ...
... ressonen les immortals paraules del poeta Joan Maragall:
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.
Ja es decanta a l'esquerra i vacil.la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant
i se'n torna i retorna intranquil.la,
com mal orientada l'agulla d'imant.
Fixa's un punt i es detura com ella ...
Del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.
Ja es decanta a l'esquerra i vacil.la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant
i se'n torna i retorna intranquil.la,
com mal orientada l'agulla d'imant.
Fixa's un punt i es detura com ella ...
Del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
...
...
No és la dansa lasciva, la innoble,
els uns parells d'altres desaparellant:
és la dansa sencera d'un poble
que estima i avança donant-se les mans.
La garlanda suaument se deslliga;
desfent-se, s'eixampla, esvaint-se al voltant;
cada mà, tot deixant a l'amiga,
li sembla prometre que ja hi tornaran.
Ja hi tornaran de parella en parella!
Tot ma pàtria cabrà en eixa anella,
i els pobles diran:
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
Ja us hem explicat que quan parlem d'aquests concursos estem parlant de la competició entre diferents colles estables i definides.
Les colles ballen la sardana procurant aconseguir la màxima interpretació coreogràfica, estètica i de precisió, entre la música i els passos de dansa.
I mentre escrivim aquesta entrada al nostre blog, per internet, trobem aquesta "Lloança de la Sardana" del sadurninenc, Ton Mir i Suriol que diu:
Alegre, festiva, joiosa, solar:
Antic ritual d'amor a la vida
la sardana esbadella l'encís del seu ritme
com la rosa que esclata, vital, sobirana
es gronxa en la llum vibrant d'harmonia.
Màgica rotllana encercla l'espai
Obertes les mans a tots ens convida.
Rodona oscil·lant on celebren llur festa
tots els iniciats en la dansa més bella.
Tamborí, flabiol, espinguet de tenora;
convoca els fidels la cobla sonora.
Té el clam de l'ocell, les mil veus del vent,
el cant del qui estima, el plany del qui enyora.
...
...
Lúdics dansaires devots la puntegen
enllaçades les mans forgen tendra anella
i trenen joiosos, seguint el clar ritme,
melòdiques randes d' un mar musical.
El cel en bonança, dins l'era solar,
recullen el goig que a tots agermana.
Alegres els peus, els braços enlaire,
ballant fan fiança d'amor i amistat.
Pausa festiva per reprendre el treball;
és la dansa ritual d' un poble que avança
Perdurable ressò d'antigua nissaga.
Un cant que consagra l'amor i la vida.
Com la roda del temps, gira pausada;
Invoca i ofrena els fruits de la terra.
mirant-l'hi el passat jo veig el seu centre
hieràtica imatge d'una antiga deessa:
Majestuosa, solemne, serena, divina.
Darrera sardana de lluïment, aquesta ha sigut de les bones, i així queda pales en els sardanistes un cop acabada la sardana.
Acaba la jornada amb una sardana on tothom hi és convidat a participar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.