Tenim constància de que fa uns 7500 anys, tribus neolítiques ja vivien per aquesta zona i més tard els ibers, romans i visigots també varen deixar la seva empremta per la zona.
Durant el segle X, la vila de Sant Joan pertanyia als senyors de Vilademuls i hi ha constància de que l'any 958 es consagra el temple a Sant Esteve, precursor de l'actual monestir. Al segle XIII ja apareix documentat el pont sobre el riu Fluvià que millorava la comunicació entre els comtats de Besalú, la Cerdanya i Berga.
Malauradament els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 i l'arribada de la peste negra varen suposar un important revés pel poble que tot i així va anar recuperant-se fins a les guerres contra França i dels segadors.
Anys després, el 1716, el decret de Nova Planta va suprimir les universitats de la vila i al segle XVII una època de crisis, la Guerra de Successió Espanyola i una epidèmia de còlera varen tornar a fer estralls a la població.
Malgrat ser un municipi fortament industrialitzat, des de finals del segle XIX, l'any 1989 l'ajuntament va obrir l'oficina de turisme per donar valor al patrimoni històric i natural del municipi.
Fitxa de la sortida
Data:
8 de Juliol de 2018
Dificultat:
Fàcil encara que, si la riera de Bianya porta molta aigua no podrem fer el recorregut proposat i, haurem de tornar sobre les nostres pases.
Apte per a nens:
Si, encara que hi ha trams amb moltes pedres.
Cal portar:
Aigua, una bossa impermeable per portar la documentació i aparells electrònics.
Distancia:
5,12 Km
Situació, com anar-hi:
Descarregar ruta per GPS:
o bé visita wikiloc fent click en el mapa que hi ha més abaix.
Apunts de fotografia:
En aquest tipus d'excursions farem servir principalment un objectiu angular tot i que, a la primavera, també tindrem infinitat d'oportunitats de practicar la macro fotografia.
Recorregut:
Deixarem el cotxe a un dels aparcaments que hi ha al voltant de l'església de Sant Joan les Fonts ...
Powered by Wikiloc
... i ens acostarem a l'oficina de turisme tot contemplant el pont sobre el riu Fluvià.
Al segle XIII el pont sobre el riu Fluvià era un punt important a la xarxa de comunicacions entre els comtats de Besalú, Cerdanya i Berga però, els terratrèmols del 1427 i del 1428 varen afectar l'estructura del pont original que va ser reconstruït amb l'actual fisonomia.
En sortir contemplem la imponent façana de l'església nova de Sant Joan les Fonts del segle XIX, que no varem poder visitar al romandre tancada en aquell moment.
Agafem les escales que hi ha a la nostra dreta i després d'una curta caminada,tot baixant cap el Salt del Molí, ja trobem les primeres mostres de les capritxoses esquerdes que es produeixen al refredar-se les colades de lava.
Arribem al final de les escales i podem contemplar l'esmentat Salt del Molí, tenim sort, el riu Fluvià porta força aigua i no podem més que dedicar uns minuts a gaudir de l'espectacle que ens ofereix l'aigua.
Desfem les escales que ens han dut fins abaix i continuem el camí des d'on tenim una altre perspectiva del Salt del Molí i ...
... de les tres colades de lava que fa uns 600.000, 150.000 i 120.000 anys varen recorre aquest tram de riu.
No tenim els coneixements de geologia necessaris per entendre tot el que veiem en aquesta imponent pared però, ...
... en prenem nota per a cercar la informació quant siguem a casa i així satisfer la nostra curiositat.
Continuem el nostre camí i de sobte ens adonem de la presència de petits murs de pedra seca mig amagats entre els arbres.
N'hi ha uns quants de petites dimensions i ens quedem mirant-ne un de força llarg tot preguntant-nos quina funció podria tenir aquell mur allà al mig. No forma part d'un marge i tampoc sembla que sigui d'un tancat a les hores, què tenim al davant???
Un cartell ens informa que estem al poblat ibèric del Boscarró dels segles IV i III aC.
No hi ha gaire per veure del poblat per què tot just s'han fet els primers treballs de recerca a l'indret, així que continuem el nostre camí per arribar a la pedrera del Boscarró.
Tornem a contemplat la superposició de les tres colades de lava i les curioses formes de les esquerdes de refredament a la lava.
Un cop em deixat enrere la pedrera de l'amfiteatre entrem al bosc típic de la garrotxa i ...
... tot vorejant un camp cobert d'un verd encisador ens acostem a la riera de Bianya.
Estem sorpresos de la gran quantitat de cartells que ens informen del perill d'esllavissades i de les recomanacions de NO sortir dels camins marcats.
Hem de reconèixer que ho veiem excessiu fins que en trobem un exemple. Només ha sigut una pedra que ha caigut i en el seu camí ha topat amb el tronc d'aquest arbre d'uns 40 centímetres de diàmetre. RENOI, QUINA FAVA!!!
Anem seguint la riera Bianya, volem acostar-nos a la llera però no veiem una forma segura de passar i per no pendre mal decidim no acostar-nos a fer fotografies de l'aigua jugant amb les pedres.
Més endavant el camí és just al costat a l'aigua i aprofitem l'oportunitat per contemplar i fotografiar la riera i ...
... els reflexes dels arbres i ombres sobre l'aigua.
Continuem la nostra ruta tot arribant a un tram força complicat del camí, hi ha moltes pedres i totes són ben molles, així que avancem amb molta més precaució per no relliscar i caure.
Arribem als cingles de Fontfreda, antic abocador de deixalles que ja fa anys va ser tancat i rehabilitat per salvaguardar de la contaminació la riera de Bianya.
Tot i la neteja, el terreny encara mostra un mosaic de restes de ceràmica i vidre de l'antic abocador.
- el camí ens ofereix les condicions de seguretat que necessitem per passar?
- si passem i més endavant no podem continuar, podrem tornar enrrere?
- estem en condicions físiques de passar?
Només continuarem endavant si la resposta a les preguntes que ens hem fet és un SÍ sense cap mena de dubte.
La segona passera de pedra és més petita però no la infravalorarem i tornarem a fer-nos les mateixes preguntes.
Un cop creuada la segona passera arribarem a una cruïlla on hi ha un cartell que posa "Sanandamaya", agafarem el camí de l'esquerra i pujarem a dalt dels plans per tornar cap a Sant Joan les Fonts.
Pel camí, força assolellat el dia de la nostra visita, trobarem uns bons bancs de pedra i unes bones ombres que ens permetran gaudir d'un ben guanyat descans.
En poca estona tornem a ser a l'església nova de Sant Joan les Fonts, el darrer tram del camí és planer, i donem per finalitzada aquesta excursió amb la seguretat de que tornarem a venir a Sant Joan les Fonts per gaudir de qualsevol de les rutes que encara ens queden per descobrir d'aquesta població.
Bibliografia:
ViquipèdiaAjuntament de Sant Joan les Fonts
Parcs de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.