Les Masies de Voltregà, Colònia d'ardeids a les ribes del Ter

Finals de Juny de 2023, anem al riu Ter per fer una passejada per la seva riba i descobrir les aus que viuen en aquest tram del riu.

Prop de les Masies de Voltregà hi ha un important punt de cria de diferents aus de la familia dels ardeids, com el bernat pescaire, el martinet blanc, el martinet de nit o l'esplugabous.

La informació que tenim diu que es tracta d'un lloc perfecte per poder observar, des d'una distància prudencial, els nius amb els polls d'aquestes espècies, gràcies a que el punt d'observació es troba en un lloc elevat i queda a l'alçada de les copes dels arbres on aquests animals instal·len els nius.

Estem circulant per la C-17 cap a Vic, capital de la comarca d'Osona, i anem pensant si hi serem a temps, l'època de cria és entre els mesos de maig i juliol però, si hi anem massa aviat els polls seran massa petits i romandran amagats dins el niu, si hi anem massa tard ja hauran aixecat el vol.

Sabem que hi ha un itinerari creat pel Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis depenent del Museu Industrial del Ter però, en aquesta ocasió anirem per lliure, encara que estarem a l'aguait de tots els cartells que trobem.

Deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha al costat del Club de Fútbol La Gleva i prenem el camí cap al meandre Del Despujol, passem per sota la C-17 tot cercant el Canal Gallifa.

EL canal no ens deixa apropar al riu i encara que podríem cercar un pas per apropar-nos al riu deixarem l'exploració per una altre ocasió.


Arribem a la resclosa i, encara que hi ha un aguait, els ocells que hi havia han aixecat el vol quan hem arribat, ens hauran vist??? no ho sabem però, per si de cas serem més cautelosos.
Traiem la càmera i muntem l'objectiu llarg per poder fer la primera fotografia de la tarda, un martinet de nit.

Uns metres més enllà veiem una caseta d'obra i un corriol que surt del camí principal, anem a fer un cop d'ull!!!.

No triguem a arribar a la riba del Ter i veiem 4 ocells a l'ombra i amb les potes a l'aigua, bufff!!! lluny, llum horrorosa, una posició molt dolenta, bufff!!! deixem-ho estar però, aixequem la vista i als arbres del petit bosc de ribera de l'altre riba descobrim que les capçaleres són plenes de nius.

Ostres!!!! comença la "caça"!!!!


Un bernat pescaire capeja la calor com pot, click, click, click.


Un jove martinet de nit guaita l'horitzó esperant que els pares portin menjar, click, click, click.


Allà al costat, un jove i valent agró blanc o martinet blanc ha sortit a fer una volta per les branques de la vora del niu, click, click, click.


Una mica més avall, encara al niu, tres pollets d'agró blanc o martinet blanc, click, click, click.


A l'arbre del costat, quatre xerraires polls de bernat pescaire, click, click, click.

Seguim camí a la recerca d'un nou punt des d'on seguir fent fotografies.


I no triguem a arribar al punt on hi ha un gran cartell que diu "Observatori d'ocells ardeids de les riberes del Ter", i des d'allà veiem un adult de bernat pescaire esbufegar de calor, click, click, click, i  ...


... un altre exemplar arriba volant fins un solitari tronc que farà servir de talaia, click, click, click.


Cada niu és una història diferent, en aquest un adult d'esplugabous decideix fugir davant la insistencia d'un jove exaltat, click, click, click, ...


... en aquest sembla que, tot i l'animació, es respecten les distàncies, click, click, click, ...


... en aquest, un adult "aguanta" la tabarra de dos polls, click, click, click, ...


... però en aquest altre racó un martinet blanc gaudeix de la tranquil·litat, click, click, click.

Seguim camí, anem cap als meandres i les illes de les Gambires i Gallifa a la recerca de noves oportunitats fotogràfiques.

Entre el camí i el riu hi han uns metres de vegetació de ribera que ens amaguen de les aus que hi ha al riu però també ens "compliquen" fer fotografies, per això aprofitem qualsevol corriol que ens acosta a l'aigua.


Guaita!!!! un sabater caminant sobre l'aigua, corre, corre!! ens ha vist i vol fugir saltant!!


La llera del riu és un lloc fascinant, costa trobar un subjecte que fotografiar però, quan el trobem aconseguirem fotografies molt ....
Un martinet de nit, click, click, click, ...


... un bernat pescaire, click, click, click, ...


... un martinet blanc, click, click, click, ...


... un juvenil de martinet de nit, click, click, click i ...


... una femella d'ànec, click, click, click.

Encara ens queda molt per descobrir però, el rellotge marca l'hora de marxar, així que fem el ferm propòsit de tornar i anem cap el cotxe.

IMPORTANT, en el decurs de la nostra visita NO hem molestat a cap ocell, no ens hem acostat a menys de 40 metres de cap niu i sempre ens hem mantingut en silenci i mig amagats per passar el més desapercebuts possible.
Si decidiu fer aquesta visita pel vostre compte recomanem que porteu uns binocles.

Informació extreta de:
- Museu del Ter
- Birding Catalunya






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.