Monestir de Santa María de Vallsanta

Al marge dret del riu Corb, dins el terme municipal de Guimerà, hi trobem les ruïnes de l'antic Monestir Cistercenc de Santa María de Vallsanta.

Aquest antic cenobi femení cistercenc, fou fundat l'any 1235 pel trasllat d'una part de la comunitat que hi havia al monestir de Santa Maria de Bovera i, Agnès de Guimerà fou la seva primera abadessa.

En el decurs dels anys va rebre diverses donacions, aquestes varen servir per aixecar les diferents dependències, entre elles n'hi va haver  també per part de la corona quan el rei Jaume I va finançar la construcció d'un claustre.

La vida monàstica va patir dues grans sotragades, als anys 1348 i el 1403, ja que es va veure afectada per dues epidèmies de pesta que varen delmar la comunitat.

No en sabem gaires coses de la història d'aquest monestir per què la documentació que ha arribat als nostres dies és escasa.
Fins no fa gaire, ho hem llegit en diferents llocs, es creia que el claustre finançat per Jaume I no es va arribar a construir mai però, segons la memòria de les excavacions de l'any 2008 - 2010 sembla que, s'han trobat evidències de que sí que va ser construït.

El que sí que tenim clar és que, l'església té una tipologia genuïna del gòtic català amb una sola nau d'uns 20 metres de llarg, quasi 10 metres d'amplada, absis poligonal i que aquest edifici no va poder ser acabat, per això el primer tram va ser tancat amb un mur provisional i un minúscul campanar al costat sud.

L'any 1589, el monestir es trobava en total decadència i, l'abat de Poblet (Francesc Oliver de Boteller) visitador general de l'ordre del Císter va ordenar que, les tres monges que restaven al monestir es traslladessin al monestir de Santa Maria de Pedregal, localitzat prop de la localitat de Tàrrega.


Fitxa de la sortida

Data:

23 d'octubre de 2017

Dificultat:

Fàcil.

Apte per nens:

Sí de qualsevol edat.
Us podríem recomanar el joc dels detectius, tot cercant escales al terra i escuts a les parets però, això sí, els haurem de vigilar i portar de la mà, perquè no es facin mal i no facin malbé res.

Cal portar:


Distància:


Situació / com anar-hi:

Latitud 41.56693307, Longitud 1.16201704 (veure a Google Maps)

Descarregar ruta per GPS: 



Recorregut:

Agafem la carretera L-241 cap a la nostra destinació original, el poble de Guimerà, uns dos quilòmetres abans d'arribar volem fer una parada de les que considerem obligatòries a les restes de l'antic Monestir de Santa Maria de Vallsanta.

De la carretera estant veiem que, l'indret es troba encerclat per unes tanques de reixa metàl·liques típiques de les obres, que no ens permetran acostar-nos-hi però, sí que podrem veure el lloc des de la distància.


Hem de pensar que, si hi ha un tancat o cartells de prohibit passar que ens barren el pas vol dir que, potser el lloc no es troba en bon estat i podríem prendre mal, o bé que s´hi estan duent a terme treballs de recerca o condicionament de l'indret o, senzillament que ens trobem davant d'una propietat privada que no és visitable i per tant, NO hem d'entrar-hi.


Deixem el cotxe a l'explanada que hi al davant i, observem que les tanques són obertes i que no hi ha cap cartell que ens barri el pas, no parlem d'un forat a la tanca ni d'una tanca mal posada parlem de, dos seccions de 4 metres obertes de bat a bat.
Aquella parada obligatòria, s'acabava de convertir en una visita que podria acabar sent molt i molt interessant.

Un cop a dins cerquem els elements típics de tot monestir, l'església ...


... el claustre???, les cel·les???, la biblioteca???, el refectori??? ...

... vaja!!!, tret de l'església, en aquest lloc només es conserven, com a molt, dos pams de les parets dels altres edificis.

No som arqueòlegs ni historiadors, però tampoc som uns "quemacus", (Mot burlesc i/o despectiu creat de l'expressió d'admiració molt habitual dels barcelonins: que maco! al quedar embadalits al veure paisatges, animals, edificis... que es troben quan surten de la ciutat), així doncs aixequem mentalment un plànol de l'indret i comencem la nostra exploració.
Comencem per l'església perquè es troba en millor estat que la resta i en podrem treure més informació.


Passegem entre les restes d'antics murs, portes i graons d'escales, ho fem amb parsimònia, vigilant de no fer malvé res i no prendre mal tot escoltant el que ens diuen aquelles pedres.


Observant l'alçada i el gruix d'aquells murs de pedres ben treballades veiem clarament que, aquell monestir va tenir una època d'esplendor econòmic important, no a l'alçada d'altres de més anomenada però, déu n'hi do.


En alguns racons, dins els murs, hi ha restes d'antics arcs i això ens diu que, en aquell mateix lloc hi havia una construcció anterior probablement, una església més antiga que va ser enderrocada per deixar lloc a la nova i ...


... també observem com la natura ha fet el que li pertoca en el decurs dels anys en que l'indret va restar abandonat a la seva sort.

Les capelles radials al voltant de l'absis formen un conjunt força interessant ...


... rematat per uns sostres de volta de creueria que encara conserven ben visibles i definides les claus de volta, senzilles però molt ben treballades.


Observem també, la presencia d'algunes mitges columnes adossades a les parets i pensem que tot i que de talla senzilla, tenien una feina més decorativa que funcional donada l'amplada dels murs. 


Prop del final de la nau i oberta al nord trobem una porta d'arc de mig punt o arc rodó i, donada la seva posició pensem que, es podria tractar d'un accés perquè els veïns de la zona poguessin accedir al temple i oficis des de l'exterior.
Ens sorprèn el tamany de les dovelles en comparació amb el tamany de la porta i, com que manca una part del mur superior podem contemplar com, un senzill marc de pedra al voltant de l'arc amaga un important treball de cantería.


A la resta del monestir, ens és molt difícil de llegir quelcom, no tenim prou coneixements, tot i amb això, veiem algun desaigua a les parets de pedra seca per canalitzar l'aigua de la pluja probablement, cap a una cisterna.


Sorprèn la mida i treball dels carreus que formaven aquesta secció del mur exterior del monestir, hem estat a d'altres monestirs de major importància que aquest i, no hem vist murs exteriors d'aquesta qualitat, potser va ser construït gràcies a una donació d'alguna familia rica, a qui la comunitat cistercenca del monestir volia impresionar per algun motiu, o bé, es tractava del mur on hi havia la porta principal del monestir.


A la part sud del monestir hi trobem les restes d'una sèrie de murs amb portes dibuixant una col·lecció repetitiva de construccions de dues habitacions que, podrien ser les estances de la comunitat i seria lògic, que fos així perquè, l'orientació sud maximitza les hores en que el sol  incideix i dona escalfor, sobre tot a l'hivern.


De les altres dependències del monestir no en queden gaires restes però, és evident que per les formes i gruix dels murs hi trobaríem un seguit d'edificis, fins i tot de dos pisos i potser, golfes on hi haurien d'haber-hi les dependències que la regla de Sant Benet imposa (la biblioteca, la cuina, el celler, un escriptori, una infermeria/hospital, una hostatgeria, ...).


Ens ha estat imposible descobrir la forma d'inserí aquest vídeo des de la seva ubicació i per això, hem decidit amb finalitat educativa, fer-ne una còpia dins d'aquest blog.
-
Etiquetes de comentaris: ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)