Dos quilòmetres per la L-241 i ja hem arribat, trobem un lloc per aparcar a la mateixa carretera i fem un cop d'ull turó amunt per posar-nos en situació.
A finals del segle X en plena expansió dels comptats catalans en direcció a les importants localitats de Lleida i Balaguer, aleshores en mans musulmanes, s'estableix una frontera fortificada a la comarca de la Segarra que també incloïa la vall del riu Corb.
L'any 1058, els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis, fan donació de les terres de Forès a les que pertany el Castell de Guimerà a Miró Foguet i el seu nebot Bernat Llop per promoure la repoblació d'aquelles terres.
El poble de Guimerà es va anar formant, de dalt a baix, als peus del castell i l'església gòtica, envoltat per muralles amb quatre portals.
En temps de la primera guerra carlina, i concretament del 15 al 30 de setembre de 1835, el castell va quedar molt malmès degut al setge que el coronel Niubó feu al capitost Rosset i 500 voluntaris carlins. Des de llavors, les restes de la fortalesa han continuat deteriorant-se per manca d'una adequada protecció.
On és?
Guimerà és una vila i municipi de la vall del riu Corb que avui en dia pertany a la comarca de l'Urgell.
El nucli principal de cases, antigament emmurallat, reposa sobre el vessant nord de la vall. Els carrers i les cases s'enfilen, des del llit del riu, muntanya amunt. L'activitat principal del poble és l'agricultura de secà.
Què podem veure?
En aquesta ocasió volem passejar per la vila esperant que els carrers, estrets i sinuosos, flanquejats d'antigues cases ens expliquin la seva història..Preparem la motxilla?
Donat que visitarem dos llocs, el primer Santa María de Vallsanta i el poble de Guimerà, dues localitzacions que podem fotografiar sense cap problema, només necessitarem un objectiu zoom com el que normalment acompanya a les nostres càmeres.Recorregut
Avui, dia 23 d'octubre de 2017, entrem al poble pel carrer de Baix i girem a la dreta pel carrer Jussà.
 |
Al costat de Cal Manseta, edifici, amb façana goticorenaixentista, del segle XV-XVI i que fou l'antic hospital del poble, hi trobem la Capella de Sant Esteve.
L'edifici és del s. XIV i era la capella annexa de l'hospital, reformada i ampliada el s.XVIII, i tornada a restaurar l'any 1983, moment en què s'hi van posar les reproduccions de dues taules gòtiques del famós pintor Ramon de Mur procedents de l'església parroquial.
Ja som molt a prop del cim del turó i veiem una cosa que ens crida molt l'atenció.
Decidim dedicar un minut a respondre les preguntes que ens volten pel cap.
A mitja alçada, de grans dimensions, fons pla, clarament situat dins la paret mitgera de dues cases i amb clar pendent cap avall.
Està clar, és un embornal per treure l'aigua de la pluja de la plaça que hi ha a l'altre costat de la casa i a un nivell superior.
Darrer tram per arribar al cim, les escales ens porten fins les portes de l'església parroquial de Santa Maria.
Entrem a l'església que es va començar a construir el segle XIV per ordre de Guerau Alemany de Cervelló i la seva muller i va ser acabada el segle XVIII.
Comprovem que no s'està realitzant cap acte religiós, no ens sembla escaient fer cap visita si s'està duent a terme un ofici, i comencem la nostra visita.
No cal presentació, aquesta cançó, aquests instruments i un lloc així ens produeix aquest efecte.
Tant s'hi val si la canta un afeccionat. el grup Filferro, la banda Bon Jovi, la cantant Alexandra Burke, el grup Pentatonix, la cantant Juliette, la orquestra Selvatana o el seu mateix autor Leonard Cohen, la cançó Hallelujah té aquest poder sobre nosaltres.
Ens recuperem de l'emoció, sortim de l'església i del poble per l'antic portal d'Évol.
El vescomtat era un títol propietat de diferents membres del parentiu dels senyors de Guimerà al llarg dels segles XV, i al segle XVI i foren dels darrers senyors feudals que habitaren al castell i que exerciren com a nobles regents de la vila.
Aixequem la vista i veiem la torre rodona de guaita i defensa, construida sobre un pla de roca viva que hi ha al límit entre l'altiplà i la carena de la vall del Corb.
Potser algún terratrèmol??, per que sembla que ja fa temps que es va produir i no sembla que posi en perill la casa.
De segur que tornarem, la vila de Guimerà encara té molts racons que volem descobrir com el Museu de la Cort del Batlle, el Santuari de la Bovera.
Fins la propera!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.