Circulem per la C-17 fins la sortida "Orís Can branques", un cop hem sortit anem seguint els cartells fins arribar a la BV-4611 que ens portarà al prop del castell.
Anem veient el castell de reüll però no ens podem destorbar hem de vigilar la carretera, és estreta i té revols constants.
Arribem a l'església de Sant Genís i el restaurant La rectoria d'Orís on deixem el cotxe a l'aparcament.
Prenem un camí en direcció nord, no ens durà al castell però volem una fotografia del castell dalt del turó; potser per aquí, no, i per allà, no, ufff!!, les margues grises del puig Colomer no ens ho posen fàcil així que fem mitja volta i anem cap a l'aparcament.
Tornem a començar, la Parròquia de Sant Genís està situada a la part alta del poble d'Orís. Va ser construïda entre 1791 i 1779, però, a causa de la guerra del francès, les obres no s'acabaren fins al 1821, amb un estil dels Moretó entre barroc i neoclassicista.
Al principi de la Guerra Civil va perdre tots els antics retaules i imatges, llevat de la imatge gòtica de Santa Maria de Gràcia i on s'hi conserva una imatge gòtica del segle XIV de la Verge amb el Nen.
Allà comença el camí que du al castell que veiem al darrere.
La parròquia de Sant Genis i el puig Colomer, on hem volgut pujar abans.
La notícia més antiga que es coneix sobre aquest castell és de l’any 914 i es troba situat a una altitud de 744m, en un turó de margues grises des del que domina bona part del pas del Ter camí a Ripoll.
Sembla confirmat que l’origen del nom del Castell d’Orís (Castro de Orisso) és pre-romà, probablement indoeuropeu pel vessant hispànic. Des de la fortalesa d’Orís era possible (i segueix sent-ho) controlar i salvaguardar altres castells de la Marca Hispànica com el de Torelló, el de Besora o el de Sa Reganyada, que s’ocupaven com a sentinelles de l’entrada nord de la Plana de Vic. D’aquesta forma, és indiscutible la seva posició estratègica l’any 1000.
Primitivament el castell estaria sota el domini immediat de la casa comtal de Barcelona que el tenien encomanat a vicaris o veguers, entre els que es coneix a Gomfred d'Orís, el 995.
Des del 1014 es perfila la familia d'Elderic d'Orís; el seu fill, Amat Elderic fou el primer senescal conegut de Catalunya, des del 1051 fins a la seva mort quan la familia perdria el castell d'Orís en favor de Guillem Ramon de Montcada, el primer senescal d'aquesta gran família.
A mig segle XII surten algun temps els Queralt, senyors de Gurb, com a amos d'Orís, però a finals del mateix segle el seu domini ja havia retornat als Montcada.
De baixada no ens podem treure del cap les tanques i estem convençuts de que algun motiu hi ha d'haver.
Arribem a un revol i se'ns acut una idea, posem la càmera al monopeu que portem, posem el temporitzador i així podem posicionar la nostra càmera entre els arbres que ens separen de la cinglera i aconseguim fer la següent fotografia sense posar-nos en perill.
Tronem a la rectoria, ara restaurant però encara no marxem, tenim una fotografia pendent.
No ens cal arribar a d'alt per aconseguir el que volíem, la fotografia de la imponent cinglera que envolta el turó on hi ha el castell d'Orís.
En resum, la història i vicissituds d'aquest castell i dels seus senyors no es poden pas sintetitzar en poques ratlles ja que intervingueren en tots els afers i lluites feudals del país i totes les guerres, des de la remença fins a la dels set anys del segle passat.
Baixem del Puigberlo i posem fi a la nostra visita.
Informació extreta de l'institut cartogràfic, l'ajuntament de Orís, territori Vall del Ges, Orís i Bisaura i wikipedia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.