El castell d'Orís, Orís

Juny de 2018, som a la comarca d'Osona i visitarem el castell d'Orís.

Circulem per la C-17 fins la sortida "Orís Can branques", un cop hem sortit anem seguint els cartells fins arribar a la BV-4611 que ens portarà al prop del castell.

Anem veient el castell de reüll però no ens podem destorbar hem de vigilar la carretera, és estreta i té revols constants.

Arribem a l'església de Sant Genís i el restaurant La rectoria d'Orís on deixem el cotxe a l'aparcament.

Prenem un camí en direcció nord, no ens durà al castell però volem una fotografia del castell dalt del turó; potser per aquí, no, i per allà, no, ufff!!, les margues grises del puig Colomer no ens ho posen fàcil així que fem mitja volta i anem cap a l'aparcament.

Tornem a començar, la Parròquia de Sant Genís està situada a la part alta del poble d'Orís. Va ser construïda entre 1791 i 1779, però, a causa de la guerra del francès, les obres no s'acabaren fins al 1821, amb un estil dels Moretó entre barroc i neoclassicista.

Al principi de la Guerra Civil va perdre tots els antics retaules i imatges, llevat de la imatge gòtica de Santa Maria de Gràcia i on s'hi conserva una imatge gòtica del segle XIV de la Verge amb el Nen.

Al seu costat, Can Marçal, una masia de petites dimensions amb parets de tàpia i teulades desiguals i a dues vessants laterals.

Allà comença el camí que du al castell que veiem al darrere.

El camí no té cartells però està ben marcat i no tenim cap problema per anar en la bona direcció.

Arribem a la cinglera sota el castell i ...

... fem un cop d'ull enrere.

La parròquia de Sant Genis i el puig Colomer, on hem volgut pujar abans.

Hem arribat al castell d'Orís.

La notícia més antiga que es coneix sobre aquest castell és de l’any 914 i es troba situat a una altitud de 744m, en un turó de margues grises des del que domina bona part del pas del Ter camí a Ripoll.

Sembla confirmat que l’origen del nom del Castell d’Orís (Castro de Orisso) és pre-romà, probablement indoeuropeu pel vessant hispànic. Des de la fortalesa d’Orís era possible (i segueix sent-ho) controlar i salvaguardar altres castells de la Marca Hispànica com el de Torelló, el de Besora o el de Sa Reganyada, que s’ocupaven com a sentinelles de l’entrada nord de la Plana de Vic. D’aquesta forma, és indiscutible la seva posició estratègica l’any 1000.

Rere les tanques i sota l'herba hi ha les despulles del castell on hi ressalten almenys quatre èpoques ben diferenciades de construcció. A l'angle de ponent-migdia s'hi veuen restes de parets i la planta de la capella de Sant Pere, d'època romànica, probablement del s. XII; vers llevant, emparat per un mur de gòtic tardà, hi ha una gran cambra, mig soterrada, de volta apuntada de tipus gòtic primitiu; i el mur més alt i ben conservat, de la banda de tramuntana, mostra diverses èpoques de construcció que s'estenen del segle XV al XVII.

Creiem que les tanques són excessives i ens compliquen la tasca de fer les fotografies que voldríem però són allà i fem el que podem.

Primitivament el castell estaria sota el domini immediat de la casa comtal de Barcelona que el tenien encomanat a vicaris o veguers, entre els que es coneix a Gomfred d'Orís, el 995.

Des del 1014 es perfila la familia d'Elderic d'Orís; el seu fill, Amat Elderic fou el primer senescal conegut de Catalunya, des del 1051 fins a la seva mort quan la familia perdria el castell d'Orís en favor de Guillem Ramon de Montcada, el primer senescal d'aquesta gran família.

A mig segle XII surten algun temps els Queralt, senyors de Gurb, com a amos d'Orís, però a finals del mateix segle el seu domini ja havia retornat als Montcada.

Aquesta herba s'hauria de segar més sovint!!.

De baixada no ens podem treure del cap les tanques i estem convençuts de que algun motiu hi ha d'haver.

Arribem a un revol i se'ns acut una idea, posem la càmera al monopeu que portem, posem el temporitzador i així podem posicionar la nostra càmera entre els arbres que ens separen de la cinglera i aconseguim fer la següent fotografia sense posar-nos en perill.

Mare de Déu Senyor!!!!!!! aquest és el motiu de les tanques.

Tronem a la rectoria, ara restaurant però encara no marxem, tenim una fotografia pendent.

Estudiem el nostre voltant i decidim pujar al Puigberlo, agafem el camí cap el coll i quan hi arribem trenquem a la dreta, la pujada no és difícil encara que hi ha trams que s'ha d'anar en compte de no relliscar.

No ens cal arribar a d'alt per aconseguir el que volíem, la fotografia de la imponent cinglera que envolta el turó on hi ha el castell d'Orís.

Els conflictes militars esdevinguts des de la Guerra dels Remences fins a la Primera Guerra Carlina al segle XIX, han tingut repercussions en aquest castell i han estat la causa de l'actual estat ruïnós.

Des d'aquí dalt tenim millors oportunitats d'aconseguir fotografiar els paisatges que hi ha al voltant del castell, cap el nord, la parròquia de Sant Genís.

I el pas del Ter cap a la vila de Ripoll.

En resum, la història i vicissituds d'aquest castell i dels seus senyors no es poden pas sintetitzar en poques ratlles ja que intervingueren en tots els afers i lluites feudals del país i totes les guerres, des de la remença fins a la dels set anys del segle passat.

Baixem del Puigberlo i posem fi a la nostra visita.

Informació extreta de l'institut cartogràfic, l'ajuntament de Orís, territori Vall del Ges, Orís i Bisaura i wikipedia