La primera notícia de l’església de Sant Pere de Ponts i del castell al qual estava vinculada és de l’any 1024, amb motiu de la celebració d’un judici a la mateixa església en el que intervingueren Ermengol II d’Urgell (comte entre el 1010 i 1038), Berenguer Ramon I (comte de Barcelona entre 1018 i 1035) i, la seva mare Ermessenda de Carcassona, entre altres.
El 1091 se li concedeixen els drets eclesiàstics. I, el 1098, ja es troba documentació dels canonges corresponents a la canònica.
El dret de canònica suposava que hi havia vida comunitària, menjador i dormitoris on els clergues ja tenien una reglamentació: un rector, un vicari, etc.
Al llarg del temps la canònica va ser el centre cultural de Ponts, ensenyament, còpia de llibres, notaria, préstec de diners, etc. La seva subsistència es basava en els diners que rebia en concepte dels treballs esmentats, a més a més dels delmes de cereals, llanes, dret de mercats, almoines, funerals, etc.
En els anys posteriors pateix un període de decadència que durarà molts anys, a favor de l'església de Santa Maria del mateix poble. El 1839, durant el final de la Primera Guerra Carlina, l'edifici fou cremat i saquejat per les tropes absolutistes.
El total abandonament en què havia quedat el temple després de la seva destrucció el 1839 fou pal·liat pel decret de 3 d'abril de 1931 en ser declarat monument nacional. Malauradament, els temps no van ajudar a la seva reconstrucció (Guerra Civil espanyola, etc.).
Anys després, un robatori i l'espoliació del temple van despertar la consciència dels pontsicans i tot plegat va culminar amb la creació de l'Associació d'Amics de Sant Pere. Aquest grup va iniciar les tasques de neteja i restauració. L'entitat té socis que col·laboren d'una forma desinteressada en l'esforç de mantenir el patrimoni cultural i, a més a més, des del 1976 organitza una trobada tradicional de germanor cada primer de maig.
L'edifici presenta una sola nau amb tres grans absis disposats tot formant una creu. La volta de canó que cobreix la nau té en tres dels trams parelles d'arcs faixons, rematades per un arc de triomf a la part final.
La façana de l'església presenta dos nivells d'alçària, decorats amb finestrals de tipus geminat. La disposició externa dels murs, sobretot a la part de la capçalera, ofereix la possibilitat de contemplar un conjunt ornamental de tipus llombard, amb arcs cecs i finestres del mateix tipus.
La col·legiata de Sant Pere posseïa una necròpolis medieval ...
Pugem al cim del Tossal de les Forques, sobre la vila de Ponts i damunt la confluència dels rius Llobregós i Segre, per visitar l'antic castell i des d'allà d'alt tenim una magnifica vista de la colegiata.
Del castell, ja en parlarem en una altre ocasió.
Informació extreta de la wikipedia, monestirs.cat, catalunya.com i patrimonifunerari.cat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.