Dia rere dia les ganes han anat creixent com una bola de neu rodolant muntanya avall.
Avui, dissabte 29 d'octubre de 2016, quan ens hem llevat les ganes han estat irrefrenables així que, després de mirar el cel des de la finestra, hem avisat del que volíem fer i després de preparar la nostra motxilla (aigua, esmorzar, la càmera, un objectiu zoom normal i el teleobjectiu més llarg) sortim de casa, la muntanya de Montserrat ens espera.
Aparquem el cotxe a la zona de Can Massana, repassem el que portem, per no deixar-nos res i, enfilem el camí.
Aquesta no és una sortida qualsevol, anem a fer una ximpleria, per què no portem una ruta preparada, per què no sabem quin serà el nostre destí, per què les possibilitats de que això surti bé són mínimes i, per què anem a caçar cabres salvatges.
De segur que hi haurà algú que només de llegir "caçar" ja s'haurà escandalitzat posant-se les mans al cap, tranquils, us podem asegurar que en el decurs d'aquesta sortida cap animal ha sofert cap dany o molèstia.
Des del camí contemplem con la boira s'estén per la vall del Llobregat i quan arribem al Collet de Guirló decidim arribar-nos fins Sant Pau Vell i el Castell de Guàrdia, no hi hem estat mai, així que decidim anar-hi.
Sant Pau Vell va ser consagrada el 1084 com a capella del castell i transformada al segle XIV. Al seu voltant, arran de terra, queden vestigis de diverses distribucions annexes que no es conserven.
El castell de la Guàrdia de Montserrat, conegut antigament com a castell de Bonifaci, és un antic castell medieval del municipi del Bruc (Anoia).
Es tracta d’una de les cinc fortificacions medievals que protegien la muntanya de Montserrat, l'única de les que en queda algun rastre.
Tornem al Collet de Guirló i continuem camí del refugi de Vicenç Barbé.
Un cop allà, esmorzem i quan acabem, tanquem els ulls un minut, escoltem, sentim, "connectem" amb la muntanya.
Tornem a obrir els ulls i, aleshores, prenem consciència de tot allò que ens envolta, com les boires de la comarca de l'Anoia i ...
... allà al fons, com un far davant el mar, un globus solitari separa el mar de núvols i les muntanyes.
Continuem el nostre camí cap a la zona on creiem que trobarem les nostres "preses".
No podem parar d'admirar aquesta muntanya, no importa els cops que hi anem, aquesta muntanya i els seus voltants sempre ens deixen meravellats.
Però tornem al tema de la caça, la caça ha acompanyat la humanitat des dels origens dels temps com a mitjà per obtenir aliments.
És cert que actualment ja no tenim cap necessitat de sortir a caçar per poder menjar però, no hi veiem cap mal en fer-ho, sempre i quan, només matem allò que ens menjarem després.
Malauradament tots hem vist imatges de "caça esportiva" actuals amb desenes de cossos d'animals abatuts i/o bé exemplars d'espècies en vies d'extinció morts als peus de caçadors.
De veritat creieu que d'això en podem dir "caça"?? per nosaltres això només és una bogeria, una carnicería sense sentit i ens repugna com a qualsevol.
Arribem a la zona de "caça" i ens posem a "rastrejar" les nostres preses, ja ja ja, com si en sabéssim, ja ja ja.
Bé, de rastrejar en sabem poc, lo just per saber que aquelles boletes negres del terra no són olives i que pel color interior són molt recents, pensem: "genial!! som a prop", quan una veueta dins el nostre cap ens diu "psi psi, no et moguis, no estàs sol" .
Mirem de reüll i "AAAAAAhhhhhhhh!!!!, calma, calma, tu com si res", molt a poc a poc i fent el mínim soroll, deixem la motxilla al terra, traiem l'objectiu llarg de dins, el muntem a la càmera, la configurem per fer aquest tipus de fotografies, ens adrecem, apuntem i comencem a disparar.
Podríem dir que som "fotògrafs conservacionistes" però, no creiem tenir prou categoria per posar-nos aquesta etiqueta, som "caçadors" o "fotògrafs caçadors", les nostres "armes", una càmera amb el seu objectiu i quan sortim a "caçar" aquests són els "trofeus" que ens agrada aconseguir.
Les femelles, més porugues, prefereixen estar en zones més discretes.
Mirem el rellotge, és hora de tornar, donem les gràcies a qui hagi intercedit per nosaltres a fi de concedir-nos aquesta magnífica oportunitat de poder fer aquestes fotografies i ...
... agafem el camí que hi ha sota els frares encantats per tornat cap a Can Massana, qui hauria pensat de bon matí que aquesta ximpleria finalitzaria així?.
I la caça?, doncs creiem que ha de seguir existint però, s'han de prohibir totalment les carnisseries i la caça d'espècies en perill, la caça ha de ser totalment controlada i amb finalitats cinegètiques, "NO ens podem permetre altre forma de fer".
Bibliografia
ViquipèdiaViquipèdia
Tot Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.