Rubinat, les aigües mineromedicinals

Un fred matí del Desembre de 2021, gràcies a les fotografies d'un company de Facebook, hem descobert un lloc força interessant entre La Panadella i Cervera.

Coneixíem el poble de Rubinat pels cartells de la A-2 però no en sabíem res de la història que hi ha al darrere, la història de les seves aigües mineromedicinals.

Sabeu que l'origen de les aigües minerals es remunta a segles enrere? Es tracta d'un producte alimentari amb una història curiosa i important.

A Europa, la història de les aigües minerals naturals, com les contemplem actualment, s'inicia als balnearis, on eren concebudes, únicament, com un autèntic “medicament”.

Per aquesta raó, durant el període en què aquests centres de salut romanien tancats –generalment a la tardor i l'hivern- els mateixos usuaris sol·licitaven als responsables dels mateixos que els facilitessin aigües mineromedicinals per possibilitar també el seu consum fora d'aquests centres de salut.

Sant Pere de Vilamajor, Vilamagore Medieval

El poble de Sant Pere de Vilamajor es transforma cada any durant el primer cap de setmana de novembre en la Vilamajor Medieval del segle XII.

La festa del Vilamagore Medieval ens permet endinsar-nos al segle XII, quan en aquest poble hi havia un palau comtal que, era l’enveja de les viles veïnes, una parada obligada entre Barcelona i Girona en el camí cap a França, que comptava amb un mercat per abastir les seves necessitats bàsiques.

Entre el juny de 1156 i l’abril de 1157, més de cent persones de diferent condició social hi van fer estada: ambaixadors, mercaders, pelegrins, sarraïns, jueus, cavallers… i els més destacats, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la seva esposa la reina Peronella.

I molt probablement hi va néixer el seu fill, Alfons I, rei d’Aragó, ja que sabem que la seva dida, Loreto, era del poble. 

Peramola, el castell i Santa Maria de Castell-llebre

 

Castell-llebre és un nucli del municipi de Peramola, a l'Alt Urgell. Es troba en un coster a la dreta del Segre per damunt del grau d'Oliana, a prop del pantà d'Oliana, dominant l'entrada del congost del Segre.

Però, en aquesta ocasió no visitarem el poble, el nostre destí és d'alt d'una cinglera que domina l’estret pas del Segre cap als Pirineus.

Circulem per la C-14 direcció als pirineus i quan entrem a la plana d'Oliana ja podem contemplar a la llunyania el nostre destí però, el que veiem no ens agrada gens, el bosc sota el Roc de Rombau està tot cremat.

A mesura que ens acostem anem veient que encara hi ha clapes de bosc al mig del cremat, "els bombers van fer una bona feina", de segur que la proximitat del pantà de Rialp i el d'Oliana va permetre que els mitjans aeris fossin determinants.