El santuari, un dels més importants del país, és el punt on conflueixen tres valls: a ponent hi ha la vall de Finestrelles, amb la vall subsidiària de la coma de l'Embut; al nord la vall d'Eina, i a llevant la vall de les Molleres, formada per la de Noucreus i la de Noufonts.
Per accedir a la vall ho podem fer caminant per algún dels camins que hi ha o bé amb el tren cremallera inaugurat el 1931.
El santuari està presidit per una església neoromànica beneïda el 1911, que té al costat l'hotel i quatre cases d'edificació dedicades als sants: Jeroni, Antoni, Josep i Gil. Davant del santuari, a la dreta, hi ha la capella de Sant Gil, construïda el 1615 i ampliada posteriorment. A prop seu, i al costat del llac, es troba la font de Sant Gil, famosa per la gelor de les seves aigües.
La llegenda diu que Sant Gil, un penitent, va arribar a Núria cap a l'any 700 i allà va amagar la imatge de la Mare de Déu, una talla policromada de gran bellesa, juntament amb altres estris com una creu, una campana i una olla, objectes que ara estan exposats i que van ser trobats l'any 1079 per un peregrí procedent de Dalmàcia de nom Amadeu.
Començava així la llarga història del santuari, que va començar com a parròquia perquè els pastors de les muntanyes poguessin pregar, i que al llarg dels segles ha estat hospital, alberg, lloc de peregrinació i fins i tot pressó.
Fitxa de la sortida
Data:
Dificultat:
De moderada a difícil depenent de les condicions meteorològiques.Apte per nens:
Majors de 10 anysCal portar:
Aigua, menjar i és molt important consultar la previsió meteorològica per portar la roba d'abric adient.
Distància:
7,2 kilòmetresSituació com anar-hi:
Latitud 42.35140993, Longitud 2.1657946 (veure a Google Maps)Descarregar ruta per GPS:
o bé visita wikiloc fent click en el mapa que hi ha més abaix.
Apunts de fotografia:
En aquest tipus d'excursions farem servir principalment un objectiu angular tot i que, a la primavera, també tindrem infinitat d'oportunitats de practicar la macro fotografia.
Recorregut:
Anem de camí a la bonica població de Queralbs i no podem deixar de pensar que la pujada a peu al Santuari de Núria a qualsevol època de l'any és una gran aventura però, si ho fem a l'hivern les complicacions poden aumentar considerablement.
La neu, el glaç, el vent, les tempestes, ... poden fer impracticable el camí.
Fa dies que consultem la previsió del temps i no sembla que avui tinguem que tenir "problèmes".
La neu, el glaç, el vent, les tempestes, ... poden fer impracticable el camí.
Fa dies que consultem la previsió del temps i no sembla que avui tinguem que tenir "problèmes".
Powered by Wikiloc
És una bona hora, el fred del matí ja ha passat i el sol llueix en un cel ben blau acompanyat d'alguns núvols blancs.
Ens agradaria fer un vol pel bonic poble de Queralbs però ho deixem per la tornada, si ens queden forces, per què davant nostre tenim una bona pujada fins el santuari.
Una ziga-zaga per vorejar el poble i ja trobem el GR 11, el camí vell de Núria.
Creuarem la carretera de Fontalba i el camí que es va fer servir per construir el nou túnel del Roc del Dui abans de tornar al GR 11.
Aquests primers trams del camí se'ns fan una mica feixucs per la manca d'aclimatació a l'alçada, així que ens ho prenem amb calma i xino-xano anem fent, tot gaudint del paisatge i les fonts que trobem.
De mica en mica, tot resseguint un camí sempre de pujada, ens anem acostumant a l'alçada.
Portem una hora i quart de camí, més o menys, i trobem el pont de pedra sobre el riu Núria i, com altres excursionistes, decidím fer un recés per menjar i veure alguna cosa i així recuperar forces pel que vindrà.
Per moltes de les parets de pedra de la vall l'aigua corre vers el riu Núria ja sigui en forma de petits salts d'aigua ...
... o de saltants més grans i sorollosos.
Dues hores i mitja, el nostre camí continúa pujant vers el nostre destí i a les zones més ombrívoles ja trobem les primeres neus.
De tant en tant aturem les nostres passes per mirar enrere i contemplar d'allà on venim.
Arribem al Salt del Sastre i decidim seure cinc minuts per escoltar la remor de l'aigua i gaudir d'aquest racó del camí.
Més amunt creuarem per sota les vies del cremallera per un petit pont de fusta, ...
... és la "porta" al Pla de Sallent a uns 1770 metres.
Un cop creuat el pla, amb força neu, el camí torna a pujar de valent .
Prop del nostre destí ens aturem per descansar una mica i dinar mentre anem veient el continu anar i venir de les diferents unitats del cremallera, a la fotografia el "Torreneules" pujant cap al santuari.
Finalment, després de quatre hores, arribem a la Creu d'en Riba a 1967 metres i podem contemplar l'impressionant espectacle de l'Olla de Núria.
Passem uns minuts contemplant el llac glaçat, el Santuari, el pic de l'Àliga (2422 metres), el Pic de la Pala (2475 metres), el Cap de Porc (2199 metres), el Roc dels Eugassers (2317 metres), ... i quan ens girem ...
... veiem la vall per la que hem pujat, la vall del riu Núria.
Baixem fins al santuari, hem arribat al nostre destí.
Allà asseguts a un banc veièm el mirador on hem estat fa una estona i anem fent balanç ...
... d'una llarga excursió com aquesta, hem trigat cinc hores, ... ummm l'ermita de Sant Gil ...
... força més del que diuen els cartells però, tant hi fa, hem gaudit de cada minut, de cada passa, de cada revolt, de cada ...
Per baixar del santuari agafem el cremallera que ens deixarà altre cop a l'estació de Queralbs.
Bibliografia:
Vall de Núria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.