El repoblament de la zona del Sió vers el segle XI, ordenada pel Compte de Berga, fou segurament l’orígen d’aquesta vila i ja apareix documentada l’any 1043.
Aquesta joia arquitectónica de les terres de Lleida ha estat coneguda amb els noms de Castrum Monfalcon, Monte Falconi i Montfalcó del Duc.
En una primera etapa constructiva, el recinte era constituït per un nucli emmurallat amb una torre circular a l’est i una torre quadrada al centre de la fortificació que actualment forma part de l’edifici central de la plaça. Una segona etapa constructiva va incorporar una torre quadrada davant del primer portal d’entrada formant un doble portal en angle recte. La tercera ampliació va dotar a la vila d’una segona muralla per la banda sud.
Al llarg de la història, aquesta inexpugnable fortalesa, ha participat en diferents conflictes:
- 1301, va ser assetjat durant cinc setmanes per les forces de Jaume II
- 1462-1472, guerra civil catalana entre el rei Joan II i la Generalitat de Catalunya
- 1640-1659, guerra dels Segadors com a refugi a les forces catalanes i franceses que es retiraven de Cervera.
Actualment el recinte de Montfalcó Murallat s’accedeix per una única entrada situada a la banda sud de la població, formada per una doble porta d’arcs adovellats que dóna a una plaça central. De la plaça surten dos carrers, un a la dreta, que condueix a l’església, i l’altre que dóna el tomb a la muralla.
Aquest conjunt conserva una quinzena de cases de pedra que s'aixopluguen a resguard de les muralles de 8 metres d’alçada i 2 metres d’amplada.
Fitxa de la sortida
Data:
8 de desembre de 2016Dificultat:
Fàcil.Apte per nens:
Sí de qualsevol edat.Aquest tipus de sortida ofereix una oportunitat per despertar la curiositat dels infants vers la història i l'arquitectura.
Cal portar:
Distancia:
Situació / com anar-hi:
Latitud 41.68835171, Longitud 1.33916557 (veure a Google Maps)Descarregar ruta per GPS:
Apunts de fotografia:
Angulars i/o ultra angulars no poden faltar a la nostra bossa a l'hora de fer aquesta visita tot i que els carrers estrets i parets molt altes faran que la posició del sol a l'hora de la nostra visita sigui molt important per fer fotografies.
Recorregut:
Comencem el nostre recorregut a l’aparcament que hi ha a l’exterior per què no podrem accedir amb el nostre vehicle dins de la població i el primer que ens crida l’atenció és el color daurat dels camps de blat que envolten la població.
Si voleu contemplar aquesta panoràmica amb tot el seu esplendor feu CLIC AQUÍ
Ens acostem a la porta d’entrada i les nostres passes s’enlenteixen tot observant l’imponent aspecte d’aquells murs
Creuem la porta d’entrada i veiem a la nostra dreta una petita placeta d’on surt un carrer.
El carrer és estret, ombrívol i una mica angoixant, anem mirant en totes direccions, arcs de pedra o totxo enmarquen portes de fusta embellida i d’altres de nova manufactura.
A les alçades resseguim el traçat de les canals i veiem com aquestes condueixen l’aigua de la pluja que recullen les teulades cap alguna cisterna.
Al final del carrer ens topem amb l’esglesia de Sant Pere, la porta tancada ens barra el pas i no la podrem visitar però, fem un cop d’ull pel forat del pany.
No ens ho podem creure, tot i la porta tancada, tenim la imatge del Sant patró just allà al davant.
Tornem enrrere i anem a parar a la plaça del poble i allà al terra, si ens hi fixem, podrem descobrir la presència de les voltes de pedra de dues cisternes.
Aquestes instal·lacions tant importants en temps passats podria ser que avui en dia encara es facin servir per emmagatzemar l’aigua de la pluja.
Aquest carrer, amb cases ambdós costats, ressegueix el perímetre interior de la muralla.
Cal esmentar que la pared posterior de les cases del nostre canto esquerre formen la imponent muralla que envolta la vila.
La volta és curta, car la població no és gaire gran, i de seguida el carrer es converteix en una porxada on la llum i les ombres sembla que juguin amb les voltes de pedra i les bigues de fusta.
No podem deixar de mirar enrere per observar les diferents tècniques constructives emprades en aquesta porxada.
Mantindrem aquesta darrera imatge molt de temps en la nostra memòria per què aquesta ha sigut una visita curta, tranquil·la i molt interessant per conèixer com vivien alguns dels nostres avantpassats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.