Delta del Llobregat

No tenim cap dubte que visitar els espais naturals del delta del Llobregat, com d’altres espais naturals que hi ha arreu del país, és una experiencia sempre canviant i sorprenent.
El delta del Llobregat està format per una extensa plana d'uns 98 Km2 entre el massís del Garraf, Montjuïc i el congost de Sant Andreu de la Barca.

Al delta hi tenim diferents zones preservades:

- Espais Naturals del Riu, és la zona situada al marge dret del tram final del riu i podem trobar-hi jonqueres, prats humits, pinedes, canyissars, platges i estanys litorals com els de Cal Tet i Ca l'Aranya.

- Espai del Remolar - Filipines i la platja de Viladecans, és la zona situada a la part sud de l'aeroport del Prat i compren l'estany del Remolar, la maresma de les Filipines, la riera de Sant Climent, la pineda de Cal Francès i part de la platja de Viladecans.

Monestir de Santa María de Vallsanta

Al marge dret del riu Corb, dins el terme municipal de Guimerà, hi trobem les ruïnes de l'antic Monestir Cistercenc de Santa María de Vallsanta.

Aquest antic cenobi femení cistercenc, fou fundat l'any 1235 pel trasllat d'una part de la comunitat que hi havia al monestir de Santa Maria de Bovera i, Agnès de Guimerà fou la seva primera abadessa.

En el decurs dels anys va rebre diverses donacions, aquestes varen servir per aixecar les diferents dependències, entre elles n'hi va haver  també per part de la corona quan el rei Jaume I va finançar la construcció d'un claustre.

La vida monàstica va patir dues grans sotragades, als anys 1348 i el 1403, ja que es va veure afectada per dues epidèmies de pesta que varen delmar la comunitat.

El Parc Torreblanca

Entre els termes municipals de Sant Joan Despí i Sant Just Desvern hi ha el parc de Torreblanca.

És un lloc tranquil, uns 
jardins romàntics edificats a finals del segle XIX, on poder passejar amb tranquil·litat, seure en un banc per llegir o senzillament passar l'estona envoltats de grutes, illes, coves, llacs, salts d'aigua i una vegetació exuberant i diversa.

També podem jugar amb els nens a les zones infantils al seu laberint. Però la millor època pot ser de principis del mes d'abril fins a finals de juny quan els rosers floreixen i l'ambient s'omple de totes les fragàncies.

Obert al públic l'any 1983, aquesta antiga hisenda també disposava d'un palau d'estil neogòtic català però, va ser enderrocat l'any 1958 pel seu mal estat.

Girona, presa de contacte

Arribem a Girona, volem passejar pels seus carrers i descobrir les històries del seu passat. Els romans, els visigots, els àrabs, els francs, ... tots han deixat la seva empremta en aquesta terra de trobadors, poetes, pensadors i filòsofs.

Els carrers de la ciutat guarden gelosament tot allò ocorregut al llarg dels anys, les petites i les grans gestes dels seus habitants, els somriures i els brams dels més petits, els petons robats dels enamorats, ...

Tenim molt per descobrir, però sabem que no serà possible, arribem al migdia i estem a principis de tardor, el sol es pon molt aviat i aquesta setmana és Sant Narcís. Als carrers i places hi ha parades, espectacles i molta gent amb motiu de les festes del sant patró.

Tot i això no ens podem resistir a gaudir d'alguns dels encants d'aquesta ciutat i, com diu el poeta Miquel Martí i Pol

Festa Romana a Sant Boi de Llobregat

Arrenca el mes de juny i com cada any es celebra una nova edició de LVDI RVBRICATI, la festa romana organitzada pel Museu de Sant Boi de Llobregat.

Sembla ser que l'actual turó del castell, on a l'actualitat hi ha l'església parroquial, al segle IV ac es trovaba arran de la mar Mediterrània i ja era habitat pels Laietans.

Tenim constància de que a l'època romana, segle II ac, hi havia una vil·la que tenia una important activitat agrícola i comercial amb diferents punts de l'imperi i que fins i tot va arribar a tenir un moll on els vaixells carregaven mercaderies, donat que el tram final del riu Rubricati, riu Llobregat, era navegable.

Tant important era la producció d'aquesta zona que, a finals del segle II dc, els propietaris d'aquesta vil·la romana es podien permetre construir i mantenir en funcionament unes termes privades.

La festa LVDI RVBRICATI, Jocs del Llobregat (traducció lliure i actualitzada) de la que parlem en aquesta ocasió, forma part del programa d'activitats dutes a terme pel museu per difondre i fer conèixer la història de la Vil·la de Sant Boi.

Castell de Burriac

Influenciats pels contes i el cinema cada cop que anem d'excursió a un castell esperem princeses, cavallers i ...

Però quant hi arribem descobrim que, el Castell de Burriac o Castell de Sant Vicenç, és lluny d'aquestes fantasies i que ens trobem davant d'un grup d'edificis que formen un recinte fortificat o el que és el mateix un "castellum", paraula llatina que vol dir: fortificació per a ús militar.

Situat al terme municipal de Cabrera de Mar al cim d'un turó d'uns 400 metres, domina una bona part de la comarca del Maresme Central i encara que, al mateix lloc hi ha restes de l'època dels ibers i dels romans, no és fins l'any 1017 que el castell és esmentat per primer cop en documents.

Contemplant les restes del Castell de Burriac i les vistes del Maresme fins a Barcelna al seus peus ens queda clar de la importància d'aquesta comarca ha tingut al llarg de la història.
Creièm que originalment la seva funció principal fou la vigilància davant les ràtzies i els atacs dels pirates sarraïns del segle XI i com a símbol de poder i prestigi.
No és fins el segle XV que, l'aleshores senyor Pere Joan Ferrer, decideix anar-hi a viure i el castell assoleix així el seu màxim esplendor.

Artés

Finals de tardor, cau la tarda i encara que el dia ha sigut assolellat, l'aire és fred, però no massa i això convida a passejar pels carrers i places de la Vila d'Artés.

Situada al cap de munt d'un turó, al bell mig de la Vall de la Gavarresa, trobem el nucli antic de la vila.

Envoltats pel silenci, només trencat pel parlar d'algún veí o per les nostres passes, anem pujant pels carrers i places del nucli antic tot cercant les restes del castell que protegia el camí ral entre Manresa i el Lluçanès.

No ens podem destorbar, el sol cau i la tarda promet un preciós espectacle de llum i ombres.

Tampoc podem còrrer, metre a metre, carrer rere carrer, en un ambient que fa olor a foc de llenya, vèiem pedres llegendàries que volen explicar-nos, a cau d'orella, de tot allò que han viscut, d'èpoques passades.